'No entenc als homes', teatre basat en fets reals

L'autèntica estrena una peça original de Verónica Pallini que reflexiona sobre la masculinitat a partir de 50 testimonis

Cultura

Escena de l'obra que ha estrenat aquest dijous L'autèntica
Escena de l'obra que ha estrenat aquest dijous L'autèntica | Lara M. Pascual

No entenc els homes va de sentiments, resistències i contradiccions. Així ho expliquen des de L'autèntica i així ho demostren amb el passi previ que fan abans de l'estrena, un passi accidentat davant la premsa i els programadors perquè un dels sis intèrprets ha donat positiu per covid just aquell matí i la peça s'ha hagut de reajustar, però res modifica el resultat d'aquesta obra que poden veure els espectadors tots els dijous fins al 16 de juny.

Incòmodes, divertides o contradictòries, les escenes són com relats fotogràfics

No entenc els homes és una obra de teatre documental sorgida de la ment inquieta de Verónica Pallini, ànima de L'autèntica, actriu, dramaturga  i investigadora. Aquí se li nota la vessant de l'antropòloga que ja ha demostrat en altres ocasions el seu interès pels temes socials. Pallini, sempre connectada amb la realitat, no podia deixar passar un tema d'actualitat com és el fet de repensar els rols de gènere, o de qüestionar la masculinitat, o de preguntar als homes què pensen d'ells mateixos. Això potser és nou, el masclisme i el patriarcat són molt més antics.

Aquesta producció pròpia de la sala gracienca és una proposta basada en els testimonis dels homes que han participat d’una investigació amb més de 2 anys de recorregut, conduïda per la mateixa Verónica Pallini, i amb el recolzament de la beca per a la per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts escèniques del Departament de Cultura de la Generalitat el 2020.

En la primera fase, Pallini va realitzar més de trenta entrevistes a homes de Buenos Aires i Barcelona, cinc focus group amb uns 50 participants en total. A la ciutat comtal es van convocar dos laboratoris de treball en els quals es van plasmar en un pla performatiu i teatral el que es va reflexionar en els trobades.

Després de mesos d'assaig i treball entre la directora i els intèrprets, es presenta ara aquesta obra de teatre documental que "intenta obrir un espai on els homes relatin les seves vivències individuals i col·lectives".

A vegades incòmodes, altres divertides, sovint contradictòries, les escenes es van succeint com petits fragments, com relats fotogràfics que interpel·len al públic, que l'incomoda o el sorprèn. Perquè més que donar lliçons o respostes, la peça pretén mostrar, a través de jocs irònics i contradictoris, l'univers masculí. El llenguatge inclusiu, les imposicions de gènere que marquen els comportaments, els tòpics i prejudicis sobre homes i dones i la relació entre ells, la violència masclista o el futbol van apareixent en escenes vives, amb una aparença d'improvisació que no pot amagar tota la feina i la intenció que hi ha darrera. Remou consciències.