La imatgeria festiva de la cultura popular de Gràcia viu un moment dolç de renovació i ampliació de figures en els últims anys: l'any 2016 es va incorporar al protocol la bèstia Atzeries de la Colla Vella, un diable d'aparença zoomòrfica amb cap de boc, banyes ben caragolades i cos d’home, en al·lusió a aquell que diu la llegenda que va pactar amb el diable al casalot del carrer Josep Torres 20. L'any 2018 va ser el torn de l'Àliga de Gràcia, que compta amb ball i lletra pròpia. Ara fa quatre dies, aquest 2022 la novetat ha vingut en la renovació esperada dels Gegants de Gràcia, la tercera fornada de Pau i la Llibertat i, sense gairebé pausa intermèdia, aquesta Festa Major s'estrenarà el Lleó de Gràcia. 

No tan popular com altres figures de la imatgeria, el Lleó representa el poder terrenal i ja hi ha referències en la cultura popular de la ciutat des del 1424. A això s'han agafat els impulsors de la nova figura, Josep Maria Contel i Jordi Guilera, per concretar aquesta nova iniciativa d'acord amb el Districte. La història del Lleó, amb presència com a figura a Barcelona, consistia in illo tempore en homes disfressats amb pells i cabelleres. Segons documents de l’Arxiu del Pi, per la canonització de sant Raimon de Penyafort el 1601 ja era una figura amb carcassa i corona. Durant el Corpus de 1993, la ciutat va estrenar una figura de 2,50 metres d'alçada i 2,30 de llargada, amb posat solemne. 

Gràcia també tindrà lleó a partir d'aquest 2022, el qual quedarà integrat a la colla de l'Àliga, i l'estrena ja està fixada per al 15 d'agost durant el seguici del Matí de Festa Major, tal com marca el Protocol Festiu. La nova figura, que com l'Àliga també s'ha confeccionat a Terrassa al taller El Drac Petit de Jordi Grau, tindrà ball propi i música. No se sap encara si, com passa amb el Lleó de Barcelona, es mantindrà la tradició que diu que si se li tira una moneda a la boca dins seu sona una campaneta i la figura balla dolçament.