Som i serem europeistes

Gràcia Escapulada: el desenllaç de la temporada és en mans d’uns consocis que fa un any i mig van triar l’opció més conservadora encapçalada per Víctor Martínez

per Albert Benet

La contra

Una bufanda de l’Europa lluint davant el jaciment de Numància, a prop de Sòria
Una bufanda de l’Europa lluint davant el jaciment de Numància, a prop de Sòria | Albert Benet

Les estadístiques són interpretables en funció de l’interès de qui les fa o de qui les llegeix. Ara bé, quan un equip ocupa una plaça de descens en 27 de les 34 jornades del campionat té moltes possibilitats d’acabar perdent la categoria. Això és el que li ha passat enguany a l’Europa, que ha estat un dels cuers del grup 3 de la Segona RFEF per mèrits propis.

Recordarem la temporada 2021-22 per la crisi que va patir el vestidor els mesos de desembre i gener (mal gestionada i explicada)

En el debut en la categoria nova, els escapulats només han estat capaços de guanyar cinc partits al Nou Sardenya, malgrat comptar amb el suport d’una afició pacient i sorollosa. Casualment, en la única temporada que l’Europa va militar a la desapareguda Segona B, la 1994-95 l’equip gracienc també va sumar cinc victòries al seu camp temporal, el Feliu i Codina.

Amb gairebé trenta anys de diferència i malgrat els matisos i les circumstàncies pròpies dels dos episodis,  la història s’ha repetit. L’Europa ha dit un cop més “hola i adéu” a una categoria que tot i no ser la panacea és més atractiva que la màxima competició d’àmbit català. La conquesta del Camp d’Esports de Lleida i del Nuevo Los Pajaritos de Sòria romandran en la casella de la memòria positiva d’aquest pas efímer per la Segona RFEF. També reviurem amb nostàlgia el partit de copa jugat a casa contra l’Amorebieta, en el retrobament coper dels escapulats.

Però, malauradament, recordarem la temporada 2021-22 per la crisi que va patir el vestidor els mesos de desembre i gener (mal gestionada i explicada), que ha acabat essent determinant en el descens de categoria i en la presentació del vot de censura contra la junta directiva.

Per a competir a Segona RFEF amb garanties caldrà professionalitzar encara més el club, lideratges forts dins i fora del camp i més recursos econòmics

Ara mateix el desenllaç de la temporada és en mans d’uns consocis que fa un any i mig van triar l’opció més conservadora encapçalada per Víctor Martínez.  Passi el que passi en les properes setmanes, seguiré essent del parer que per a competir a la Segona RFEF amb garanties caldrà professionalitzar encara més el club, comptar amb lideratges forts dins i fora del camp i disposar de més recursos econòmics.

Però per a tornar-hi, haurem passar abans per la Tercera RFEF, la cinquena divisió espanyola. Si la Segona RFEF és la quarta, la Tercera RFEF ve després... “No érem tan avall des de la temporada 2004-2005, en què vam competir a la Primera divisió catalana amb en Pep Mortalla a la banqueta”,  m’ha recordat l’Antoni aquesta setmana. Els qui el coneixem ja sabem que li agrada tocar el voraviu als qui viuen en un món idíl·lic. La seva trucada, malgrat el seu contingut sorneguer, m’ha fet feliç perquè feia mesos que no en sabia res d’ell.  Recordo que és dels qui es va empipar molt quan van donar la baixa a Jordi Cano.

Pensava que em trobaria l’Antoni a Tarazona perquè em va dir que volia penjar una bufanda de l’Europa a l’estàtua del Paco Martínez Soria, actor teatral format a Gràcia, que el pare de l’Antoni admirava tant com al Duró. Però, l’autocar de seguidors no es va acabar fent i ni l’Antoni ni jo vam desplaçar-nos. Potser me’l trobo fent cua a la votació o al sopar del soci perquè malgrat tot, seguirem sent europeistes.