Obre al carrer Balcells el primer coworking que destina la majoria dels beneficis a acció social

La iniciativa implica el Patronat Ponsich de suport a gent gran i Adroer Martori, que col·labora amb Arrels o Banc dels Aliments

Societat

Interior de l'espai de coworking Manglar, al carrer Balcells
Interior de l'espai de coworking Manglar, al carrer Balcells | A.B.

Al carrer Balcells, una via tranquil·la a tocar de Camèlies i Escorial, hi ha canvis: el casalot del número 26 va anar a terra per fer-hi pisos, la coberta verda del 41 va rebre un premi i ara un antic magatzem de Lacoste es reconverteix en Manglar, el primer coworking que destinarà dues terceres parts dels beneficis obtinguts a obra social, principalment a través de les fundacions col·laboradores del projecte: Patronat Ponsich, de suport a la gent gran, i Adroer Martori, de suport a la inserció social a través d'entitats com Arrels o el Banc dels Aliments.

A les portes dels despatxos hi ha noms de dones poc visibilitzades en la història

Manglar es defineix, segons el seu director general, Maurici Alkain, veí de Gràcia, per dos paràmetres: "les característiques de l'espai i qui hi ha al darrere". La iniciativa, que no amaga la inspiració en un model força desplegat als EUA, es reivindica com un coworking de km 0 "per apropar les oficines on viu la gent" i per involucrar fundacions de llegats que considerin aquestes inversions com una oportunitat de multiplicar els seus recursos i perpetuar la seva acció social. "Busquem un model diferent, i pensem que els diners destinats a acció social es poden gestionar de moltes maneres", afegeix Alkain. 

L'estrena oficial de l'espai serà al setembre però les empreses i els freelance ja hi treballen des del febrer. Ja hi ha pocs buits en els despatxos de múltiples dimensions, encara que s'hi vegin paletes i lampistes treballant en detalls. De fet, l'original nau industrial de 1.500 metres quadrats encara deixa al descobert un tram central en el qual s'hi retirarà l'antic fibrociment i es guanyarà l'extensió final per acollir l'aforament màxim de 142 persones previstes.

En el disseny de l'espai, pensat per ser rotatori però no només això (una empresa s'acaba de quedar un gran despatx per a 30 treballadors), hi ha detalls de l'orientació no només social sinó també reivindicativa del projecte: a les portes dels despatxos hi ha noms de dones que han quedat invisibilitzades o poc realçades en la història per la seva condició de dones com Mileva Maric, Caterina Albert, Chimamanda Ngozi o les Madres de la Plaza de Mayo. Aquí hi ha entrat el paper col·laboratiu de la Fundació IRES. També hi haurà un romanent del passat industrial de l'espai: a la cuina hi ha estirat el motor de l'elevador antic, que serà la base de la taula de dinar.