Acompanyar bé també cura

El centre Kàlida, al recinte hospitalari de Sant Pau, atén malalts de càncer o familiars durant tot el procés i d'una manera integral

Societat

Marta Pérez, de l'equip de Kàlida, amb el director, Joan Reventós
Marta Pérez, de l'equip de Kàlida, amb el director, Joan Reventós | S.M.

La porta sempre està oberta i no cal ni cita prèvia. Tampoc diners. Només entrar-hi algú t’ofereix un té o un cafè i la vista es relaxa mirant un jardí preciós que hi ha al voltant de l’edifici, amb arbres fruiters i un hort que a la primavera encara llueix més intens. A simple vista res et fa pensar que estiguis dins d’un recinte hospitalari, tan asèptic i auster –com ha de ser-. Aquest és un entorn més amable, més acollidor, d’una bellesa que contrasta amb la duresa de la malaltia a la que s’enfronten, el càncer. El centre Kàlida no és un hospital però aquí també hi ha professionals sanitaris, persones que saben que el càncer té efectes que van més enllà del propi cos; efectes en forma de dubtes, d’inseguretats sobre què fer amb els efectes secundaris de la quimioteràpia, de tensions emocionals, de conflictes familiars... “Les persones que entren aquí han de trobar comoditat, ha de ser un espai acollidor perquè elles estan vivint situacions molt dures”, explica Marta Pérez, una de les infermeres especialistes en suport oncològic de l’equip de Kàlida, una figura que no només aborda l’aspecte clínic dels pacients sinó l’emocional.

El rol de les persones com la Marta Pérez és clau dins del model d’acompanyament integral de Kàlida: escolten a les persones per entendre quina comprensió tenen de la seva situació, quins dubtes sobre els tractaments i/o els efectes secundaris, com les està afectant el càncer (propi o d'un familiar) a nivell físic, emocional i social. Generalment són elles les que fan la primera entrevista a tot aquell que s’apropa al centre. Poden ser persones que les acaben de diagnosticar un càncer, que estan esperant els resultats, que han patit una recaiguda o estan en ple tractament... O tenen un germà, un marit o una filla amb càncer. A partir d'aquí, els expliquen quines activitats i serveis poden ajudar-les més per enfrontar el millor possible la seva situació concreta. Cada cas és un món. Tots necessiten la mateixa atenció.

El 2021 el centre va registrar 11.000 visites. Treballen en xarxa amb d'altres entitats i associacions i busquen constantment finançament per mantenir l'atenció gratuïta a tothom que creua la seva porta. I sobretot treballen per contrarestar l'estigma que encara perdura entorn una malaltia  on la detecció precoç és clau. "Hi ha molta gent que viu el càncer en soledat", assegura Joan Reventós, el director de Kàlida Sant Pau, "i malauradament segueixen havent-hi molts prejudicis".

Ningú va dir que fos fàcil. Asseguren que tenen molts fronts oberts però no perden la perspectiva: la persona al centre. Sempre.