Ateneu Rosa de Foc: "En 20 anys t'adones del poder que tenim com a consumidores"

"El nostre tarannà és un fil llibertari obert: divendres vindrà Gala Pin i fa uns dies parlàvem d'Andreu Nin", reivindiquen

Política

Xavi Oller i Mireia Abril a l'Ateneu Rosa de Foc
Xavi Oller i Mireia Abril a l'Ateneu Rosa de Foc | A.B.

Ja han passat deu anys d'aquella festa del desè aniver­sari de l'Ateneu Rosa de Foc a la plaça de la Virreina i aquest dissabte ja en sumen deu més. Aquella aventura per "fer barri des de l'acció i el pensament crític" fa 20 anys amb seu a Robí 5. Mireia Abril i Xavi Oller, de fornades diferents de l'ateneu, en parlen.

"Vam llogar en una època d'okupacions amb la idea que d'aquí no ens treurien"

En quin context neix l'Ateneu Rosa de Foc i per què?
Jo puc parlar des del vessant dels cooperativistes alimentaris que van muntar a l'ateneu la part de La Gleva d'en Verntallat. Érem al 2002 i vam ser visionaris. Preteníem reflectir l'esperit crític i alternatiu del moment.

En aquell 2002 què us diferenciava dels moviments socials o okupes o de les inexistents encara cooperatives ecològiques?
Buscàvem un camí per fer una transformació social des de molts punts d'actuació. Així va néixer Xaingra com a model d'intercanvi sense diners o L'Olla Mòbil per a l'intercanvi d'aliments i oferiment de menjar per a la gent que vivia al carrer. Hi havia també l'expressió de carrer, però el consum creatiu era el més original.

No éreu polítics?
Hi havia un substrat llibertari molt marcat que després s'ha diversificat, però sobretot la idea era dotar-nos d'una consistència per mantenir una estructura que en les cooperatives d'aleshores no era duradora. La cooperativa requereix d'una xarxa i d'una sociabilitat que costa de consolidar.

Vau optar pel lloguer en un moment que els sectors alternatius majoritàriament okupaven.
Es va anar directe al lloguer i amb gent de diverses franges d'edats, amb la idea que d'aquí no ens treurien. Ara bé, estem en negociacions constants per deixar clar que amb els locals no es pot especular.

I l'evolució cap a on us ha dut?
Cap a ser un paraigües de projectes: a cada assemblea hi ha llista de col·lectius històrics i nous, des de cafetes a tallers de bicicletes, cicles de poesia o corals, i el feminisme treballat des de fa molts anys.

Per què no se us coneix tant com altres col·lectius?
Perquè no hem estat gaire mediàtics. Hem fet soroll de base i l'exemple més clar són les quatre cooperatives (L'aixada, La Fresca, La Senalla o la Tòfona). Fem feina de formigueta, no de gran foto. Més que l'etiqueta és el que vas fent, ningú fiscalitza al del costat i hi ha la construcció d'un espai, també contra el Fòrum 2004, contra la guerra, pels Títeres desde Abajo, contra els CIE.

Com us ha impactat la covid? Quin és el moment actual de l'ateneu?
Ha impactat fortament i ara estem tornant a construir. Les nostres cooperatives han fet un esforç per sobreviure i ara remuntem. Ens hem adonat del gran poder que tenim com a consumidores i les botigues existiran sempre però les coopes seguim buscant alternatives.

Ja penseu en els 25 anys? Com veieu el futur immediat de l'ateneu?
Mai saps per on pot anar. Ara tenim un hort a l'Aula Turull. Hi ha derivacions impensables... Aquest espai cooperatiu és molt difícil que vagi enrere, que hi hagi grups que reviscolin al carrer i que l'espai cultural creixerà amb Agita't perquè estem recuperant els cicles de cinema o poesia. El nostre tarannà és aquest fil llibertari obert: divendres ve Gala Pin i la setmana passada parlàvem d'Andreu Nin.