#3xUnesco: diari d’un casteller a Colònia
Crònica blava: el viatge postpandèmia i l'actuació de la colla a la ciutat alemanya
El passat dissabte 4 els Castellers de la Vila de Gràcia vàrem donar una passa més en la normalització de la nostra activitat, al emprendre un viatge que havia quedat paralitzat per la pandèmia. Per fi, passats dos anys entaforàvem les faixes, camises blaves i pantalons blancs a les motxilles per emprendre el viatge cap a Köln (Colònia).
Passats dos anys entaforàvem faixes, camises blaves i pantalons blancs a les motxilles, i cap a Köln
Allí ens esperaven amb els braços oberts els membres de l’Associació Köln-Barcelona, des del 1984 son ciutats agermanades. He de dir que els mites de l’amor alemany per l’ordre d’entrada varen semblar força encertats, perquè la primera cosa que ens van demanar va ser comprovar que els nostres castells cabien dintre la Kölner Dom, la catedral Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, us podeu imaginar els nostres somriures al entrar en una de les catedrals més gran i altes dels món...
Per la tarda teníem roda de premsa amb els mitjans de comunicació de la ciutat i al finalitzar actuàvem fent un pd4 i pd4xs, davant de la seu de la cerveseria més propera a la catedral i patrocinadors del viatge, la Gaffel am Dom. Allí mateix sopàvem i alguns per consell dels alemanys, altres per experiència, vàrem descobrir que les cerveses son servides sense aturador fins que un mateix posa el posagots tapant la beguda.
Sopats doncs en horari europeu, teníem per fi un moment lliure per gaudir del centre de la ciutat, el gran pont que travessa el Rhin, les ribes del riu... Els més savis es varen retirar a temps, i els més joves van prendre possessió del bar Barcelon en nom de la Vila de Gràcia.
Reposats tots plegats, teníem el matí de diumenge lliure per fer activitats culturals, alguns varen optar pel museu de la xocolata, pel de la Gestapo, pel Ludwig d’art modern. Al migdia ens reuníem en el Consilium la seu de la coordinadora de l’altre Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO que ens trobaríem en aquest viatge, casa del “Kölner Karneval” (el Carnaval de Colònia). A nosaltres es sumaven també els Castellers de Berlín els nostres fillols als que encara no havíem pogut apadrinar, i juntament amb l’arquebisbe i el tinent d’alcalde procedíem a fer un dels batejos més exclusius que ha tingut mai una colla castellera, aigua de colònia inclosa. Finalitzades les formalitats, iniciàvem un taller de castells per la colla berlinesa i els membres del carnaval que es va allargar fins ben entrada l’hora de sopar. I així en un tancar i obrir d’ulls ja érem a Pasqua Granada, i els plats forts del viatge tot just començaven. A primera hora ens rebia l’alcaldessa de la ciutat al antic ajuntament, i un cop realitzada la recepció i firmat el llibre de la ciutat arrencava la cercavila cap a l’exterior de la catedral. L’actuació va començar amb un pd4xs, quan va esclatar un ruixat d’aquells que estoven els més valents, passats 5 minuts repreníem la diada amb un 4de7 i un 4de7a molt celebrat, i ho rematàvem amb un 3de6xs i 2pd4 al interior de la immensitat de la catedral.
Atesos de nou els mitjans de comunicació, ens acomiadàvem amb agraïments de tots els voluntaris que havien treballat tant pel nostre viatge i tornàvem a guardar de nou la faixa, amb 3xUNESCO en el record i havent tancat el primer viatge d’una colla castellera post-pandèmia amb un somriure com els d’abans.