Judit Villalonga: "Vaig començar al SaFa Claror perquè em podia oferir un equip femení"

La jugadora del sènior A del club taronja es retira després de la permanència a Copa Catalunya i medita la seva vinculació

Esports

Judit Villalonga, defensant la samarreta taronja del SaFa Claror
Judit Villalonga, defensant la samarreta taronja del SaFa Claror | Cedida

Fruit d'una decisió meditada, la jugadora del sènior A femení del SaFa Claror Judit Villalonga (Barcelona, 1996) es retira per les lesions. Veïna de Gràcia, Villalonga tanca una trajectòria al club taronja que va començar a la categoria premini i s'acaba amb l'equip seguint a Copa Catalunya. 

És difícil penjar la samarreta? 
Ha estat una decisió que ja tenia presa des de fa bastant de temps. Amb els anys de parada pel covid i tornar a jugar, ho vaig allargar més perquè volia un any bo. Una temporada en què realment em sentís contenta, tant amb els resultats com amb l'equip i el club. L’equip em va ajudar bastant a decidir-ho, ho van entendre molt.

Ho haguéssis fet abans?
Acabar com hauria acabat fa tres anys és el que no volia. Altres anys hagués tingut més dubtes. La decisió ha estat en part difícil perquè deixo de jugar, però porto tota la vida al SaFa Claror. No és que no torni més al pavelló o al club. La meva intenció sempre ha estat estar present com ho he fet sempre.
 
Com estaràs vinculada a l'entitat?
Sempre seguiré pel Claror perquè soc del barri i totes les meves amigues juguen al club. Segurament intentaré vincular-me d’una manera més endavant. De moment no vull prendre les decisions en calent perquè vull estar ben segura. 

Com valores la temporada?
Totalment positiva. Amb tots els impediments als entrenaments vam arribar al setembre i es notaven moltes ganes que les coses anessin bé i treure les coses endavant. Hem tingut moments bons i no tan bons, però al final el resultat ha estat el que es volia, mantenir la categoria. Ho hem aconseguit sense necessitat de jugar promoció. Ha estat el millor resultat possible i s'ha lluitat.
Vau quedar en penúltima posició a la fase prèvia.
No ho vam tenir sempre tot fàcil. Els números no anaven gaire a favor nostre. A la segona fase vam lluitar cada partit i vam aconseguir no anar a l'eliminatòria. 

Algun moment especialment dur? 
Havíem d'anar a Balaguer a guanyar de més de tres punts, si no ens ho jugàvem tot a l’últim partit. Sabíem que la permanència es decidiria entre nosaltres dos. 

Allà la victòria va ser clau.
Vam arribar a Balaguer amb tota la grada que ens va acompanyar del club, no és fàcil portar gent fins allà. Vam acabar guanyant de deu punts, més del que esperàvem. 

Una imatge de la temporada ha estat la samarreta dissenyada per la jugadora lesionada Carla Muñoz.
La Carla es va trencar els lligaments creuats. Ara ja està operada i es recupera per al setembre. Som un equip i un club bastant unit en aquests aspectes. Som bastant gent de la casa o que fa uns quants anys que estem al club. La nostra amistat va més fora de pistes.

Com veus l’arribada del tècnic Marc Vilar al sènior A femení?
És un entrenador que ha estat tota la vida al SaFa Claror, també al Sant Adrià. S’implicarà al cent per cent, de fet ja ho està fent en post temporada. Ens pot ajudar molt perquè té una visió molt completa de l’equip i moltes ganes. No tinc cap dubte amb el Marc, són molts anys veient-lo entrenar.

Com van ser els inicis al SaFa?
Vaig començar amb l'entrenador Dani José i amb algunes de les jugadores que estan ara al sènior. Vaig començar al SaFa Claror perquè era un club que em podia oferir un equip femení, perquè hi ha vegades que falten moltes noies per formar equips. A la meva escola era impossible continuar. És una de les millors etapes que he tingut i que sempre recordaré gràcies al club.