RumbaySon de Gràcia: "Encara que sigui només uns minuts, la rumba t'alegra la vida"

La banda gracienca, amb la vista posada en el desè aniversari el 2023, es recupera del sotrac de la pandèmia

Cultura

En primer pla Ezequiel Ximenez, veu i guitarra de RumbaySon
En primer pla Ezequiel Ximenez, veu i guitarra de RumbaySon | Cedida

Eren uns xavals quan van començar a fer ballar la gent per carrers i places de Gràcia i d'arreu, i es van fer populars fent versions d'Enrique Iglesias o Rosalía. La pandèmia els va obligar a enfocar-se a la producció i ara fan temes propis que parlen de l'actualitat. Ezequiel Ximenez, guitarra i veu de RumbaySon, fa de portaveu per explicar com han viscut els darrers temps i què esperen dels propers. 

Com van ser els inicis del grup?
Érem molt petits. Però a poc a poc ens anava sortint feina, ens cridaven per fer bolos, fins que vam anar al Taller de Músics fer aprendre a ser formadors. Vam començar a fer tallers de rumba a l'escola Sant Josep, Jujol o Patufet, i també a gent gran, que són el públic més agraït. Els petits són molt curiosos i pregunten molt però la gent gran té ganes de passar-s'ho bé. 

En quin moment creus que la banda fa fer un salt?
Quan vam fer la versió rumbera i en català de Bailando, d'Enrique Iglesias. Després va venir de la Rosalía, Milionària. Ara ja hem passat a fer temes propis i anem penjant cançons, perquè fer un disc físic no té gaire sentit. Ara tot es fa per plataformes digitals. 

Què t'inspira a l'hora de composar els temes?
Ens fixem en el nostre entorn, en l'actualitat, en el que ens passa. Un exemple és Senyor Rajoy, que la vam fer després del referèndum, o És de Gràcia, on expliquem la nostra història i com estem ara. La darrera cançó, El trabajo, s'inspira en tot el que vam viure quan va venir la pandèmia. No sortien bolos ni cap taller. A casa no entraven ingressos així que vaig buscar una altra feina.  

Com us ha afectat la pandèmia com a banda?
Ens va obligar a centrar-nos a produir. No estava acostumat a composar i Roger Bongoroll, que és el nostre productor, ens va dir que això no podia ser, que és clar que en sabíem. I ara és una de les coses que més m'agraden. Era clau que la gent seguís escoltant-nos, seguir fent música, perquè a més, la rumba, ni que sigui per uns minuts, t'alegra la vida.

Has crescut envoltat de música. Quins són els vostres referents?
Llumitus del Pichón, que sempre ens ha ajudat molt, com també ho ha fet Jofre Gasol, del Taller de Músics, amb ells vam poder marcar la diferència i aconseguir un estil propi. Arrels de Gràcia també son referent i Els Manolos ens agraden molt, sempre els hem seguit i escoltat. De fet, Roger Herrero, fill d'un dels membres del grup, toca amb nosaltres, tot i que té altres projectes paral·lels. 

En quin punt esteu ara?
Ara hi ha molta més estabilitat, van sortint concerts i la feina és més estable. Tenim diferents formats, toquem amb la banda completa, però també fem format duo i trio, que funcionen molt bé. Després d'aquests dos anys tant complicats semblava que reprendre l'activitat seria com els inicis, que van ser força durs, tot i que ens ho passàvem molt bé. 

Les expectatives semblen bones, doncs... 
És difícil viure de la música, però volem que sigui així i creiem que podrem aconseguir-ho. Som del barri de tota la vida i aquí notem suport, això ho vam viure molt  durant el confinament. Crec que la situació millorarà en els propers anys. Això és el que ens apassiona, així que seguirem fent música. 

Cap concert previst a Gràcia? 
En tenim dos per Festa Major, un el 17 d'agost a Ciudad Real i un altre el 18 d'agost a la plaça del Poble Gitano. Hi anirem amb banda completa: Quim Mocho (guitarra i veu), Ismael Mauito (cajón i veu), Jesús Ximénez (percussió) i Toni Reyes (baix). El Quim i jo celebrarem el nostre aniversari a dalt de l'escenari!