Ximena Agurto (Òpera amb Gràcia): "La Traviata ho té tot; és una sèrie de TV cantada"

La soprano protagonitza el 9 de juliol a Sant Felip Neri el primer espectacle d'un festival que vol "desencorsetar" el gènere líric

Cultura

La soprano Ximena Agurto, en una imatge promocional
La soprano Ximena Agurto, en una imatge promocional | Cedida

Després des dos passis previs per anar escalfant motors, un a la Sedeta i l'altre a la Violeta, el festival Òpera amb Gràcia arrenca el cartell d'enguany amb la popular peça de Verdi La Traviata, i amb la intenció ferma d'aconseguir l'objectiu marcat en la primera edició: desencorsetar l'òpera i guanyar nous públics, oferint formats adaptats i preus populars. El proper 9 de juliol la soprano Ximena Agurto pujarà a l'escenari del Claustre de l'Oratori Sant Felip Neri amb el tenor Albert Deprius i el baríton Jorge Tello, per compartir una història que "ho té tot". Comença així un festival proper i accessible on compartir música i cultura.

Què et va atreure de l'òpera que t'hi volguessis dedicar professionalment?  
Vaig començar en un cor infantil a Perú (soc peruana-espanyola i des de fa tretze anys visc a Barcelona), i tenia una professora que em va anar introduint en el món de la lírica, m'ensenyava Maria Callas, les primeres àries...

No seria l'opció més fàcil. 
Llavors era l'única rara. Per a la meva família tampoc no va ser fàcil acceptar que volia seguir per un camí que és molt exigent. Però cantar és tenir vocació de servei, i val la pena veure el públic feliç després d'una actuació. 

Per què és un gènere tan exigent?
No és una tradició natural, sobretot per als llatins, per la col·locació de la veu. Ens hem de submergir en una tècnica molt diferent. Els que estem allunyats del bressol de la lírica anem aprenent des de zero. És molt complex tot plegat, els estudis, després marxar a Europa… És difícil fins i tot amb estabilitat econòmica, mai tens seguretat plena

Què creus que aporta un festival com Òpera amb Gràcia?
Un dels detalls que vaig descobrir amb el festival és que hi ha més públic del que et pots imaginar. Fa accessible l’òpera: no hi ha subtítols però en canvi es va llegint el text que ajuda a entendre la història. La gent, per només 12 euros, pot sentir la complexitat de l’espectacle, l’esforç de memoritzar una partitura de 200 pàgines, la complicitat amb la resta d’intèrprets…

Després de la pandèmia, creus que el sector s’ha recuperat?
Va ser un temps trist i dur, es van cancel·lar moltes actuacions que ja no he recuperat. Hem après a adaptar-nos i fer servir les eines digitals i les xarxes socials. Vaig aprofitar per estudiar i perfeccionar la tècnica. Crec que estem en camí de recuperar-nos, per ara la lírica està passant per les seqüeles del COVID. Tampoc no ajuda la manca de suport institucional per als artistes. 

No és fàcil obrir-se camí en aquest àmbit ni tampoc tirar endavant iniciatives com aquesta, doncs.
No no sabem què més fer. Només ens queda fer micro òperes als autobusos perquè ens escoltin. Si el festival posa aquests preus populars és perquè tothom pugui anar, és una porta d’entrada, després ja aniran al Liceo. Les administracions públiques haurien de fomentar més aquest tipus d’iniciativa. 

Sobre el concert del 9 de juliol, La Traviata, què diries a la gent que mai ha anat a l’òpera?
Animo a tothom a que descobreixi una història que ho té tot, drama, alegria, amor, desenganys, és com una telenovel·la o una sèrie de televisió cantada. Maria Voronkova, la directora d’escena, va llegint els textos, la durada és una hora i mitja, tot és molt proper, gairebé cantem a l’oïda del públic, preus populars… Espero que omplim l’Oratori! 

Com veus el futur com a soprano?
La docència és un projecte de futur i espero seguir feliç damunt un escenari, sigui quin sigui, perquè l’entrega i el nivell són els mateixos en el Metropolitan que a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.