La literatura reivindicativa sobre l'esperanto segueix donant fruits i aquest 2022 les edicions Malcriàs d'AGràcia ha publicat el primer número de la col·lecció Quaderns Esperantistes, amb el volum Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907), que signa Javier Alcalde, autor també de la sèrie recent de sis reportatges publicada a L'Independent. En aquest llibre, l'autor explica que als anys 1920 i 1930 pràcticament tots els ateneus llibertaris de ciutats com Barcelona o València tenien una secció d'esperanto, llengua que havia esdevingut essencial de l'ideari àcrata. L'extracte reproduït correspon al capítol 3, 'Una llengua comuna per als anarquistes'.

"La qüestió de la comunicació internacional recorre tot el moviment obrer, en la diversitat de les seves tendències, fins al 1872, quan Bakunin i els seus correligionaris són expulsats de la Internacional. Tanmateix, adopta una direcció específica dins de l'esfera dels sectors que agrupen tant els anarquistes segons l'enfocament de Pierre-Joseph Proudhon (el primer que s'hi defineix), com els comunistes llibertaris de qui parla Errico Malatesta en oposició al comunisme autoritari dels seguidors de Marx. En aquest sentit, l'univers llibertari reflexionarà sobre la diversitat de llengües i l'idioma internacional per raons teòriques (com Proudhon, a conseqüència del seu federalisme), per motius socials i pràctics (com l'Associació Internacional de Treballadors o AIT, com a mitjà per donar accés als treballadors a la cultura, i també per comunicar-se durant els congressos), o fins i tot en contextos literaris (com Jules verne i el seu inoblidable capità Nemo a bord del Nautilus), en què els vessants socials o pràctics són substituïts per un d'imaginari.

El 1837, el mateix any que mor Fourier, Proudhon publica (anònimament) la seva primera obra: Assaig de Gramàtica General. Abans d'escriure els seus textos més polítics, el teòric de l'anarquisme cerca aquí els principis socials universals mitjançant la lingüística. Convençut que la història de la llengua conté la història de la filosofia, vol mostrar la unitat de l'espècie humana a partir de la unitat d'origen dels idiomes. "El parentiu de les llengües prova la fraternitat universal", conclou Proudhon.

Consegüentment, en el marc de k'AIT o Primera Internacional, els seus seguidors defensen la necessitat d'una llengua internacional. Així, els delegats reunits en el primer congrés, celebrat a Ginebra el 1866, aproven la següent resolució:

"El congrés simpatitza amb aquelles societats i individus que treballen per simplificar l'ortografia francesa per facilitar als qui no tenen prou temps per aprendre-la, i aprova aquells que intenten escriure una llengua universal per tal de consolidar la integració de persones de diferents nacions i fer-la més fructífera per a la felicitat de la gent".

Aquesta qüestió serà tractada en els diferents congressos de la Internacional, generalment a proposta dels delegats que no parlen francès, anglès ni alemany, tot i que mai n'esdevindrà el principal tema de debat.

La discussió més rica i profunda en aquest sentit té lloc el 1867 a Lausana, durant el segon congrés de l'AIT. Com havia passat l'any anterior, el tema lingüístic té a veure tant amb la llengua internacional com amb la simplificació del francès (que és la llengua materna de la majoria de delegats assistents als congressos de la Primera Internacional. D'una banda, l'anarquista suís James Guillaume presenta un projecte de "fonografia" destinat a reformar la difícil ortografia de la llengua francesa. D'altra banda, Alfred A. Walton de la Reform League anglesa hi afegeix la qüestió de l'idioma internacional, i proposa una redacció de resolució amb la qual Guillaume afirma que hi està d'acord i que serà finalment aprovada: "El Congrés opina que una llengua universal i una reforma de l'ortografia serien un benefici general i contribuirien poderosament a la unitat dels pobles i a la germanor de les nacions".

Quant a la literatura, trobem caires llibertaris i rebels en el carismàtic capità Nemo de les Vint mil llegües de viatge submarí (1869) de Jules Verne. Tot i que Verne no és pas un autor anarquista, la lluita antiimperialista de Nemo i el fet que aquest planti una bandera negra al continent que descobreix apropen aquest personatge al món llibertari. Verne juga així amb una forma de romanticisme de la revolta per seduir un gran públic, sense amagar les seves pròpies reticències cap a certes accions de Nemo. Un aspecte per destacar és el fet que la tripulació del Nautilus procedeix de països diferents, però no es comuniquen em francès, anglès, alemany o llatí, sinó en una llengua desconeguda, "sonora, harmoniosa, flexible, on les vocals semblen tenir una accentuació molt variada". Anys després, Verne acceptarà la presidència d'honor del grup d'esperanto d'Amiens i decidirà dedicar a la llengua internacional la seva darrera novel·la, però morirà sense haver-la pogut acabar.

El 1884-85 s'organitza a Barcelona un congrés anarquista internacional anomenat Congrés Cosmopolita. No debades, el moviment obrer és particularment fort a les àrees més industrials. En aquest congrés, i reflectint un dels temes que preocupen als treballadors, el delegat de Sabadell proposa "fundar un llenguatge universal, creant a cada regió comissions filològiques que estudiïn i formin un nou abecedari, tenint en compte els signes de numeració aràbiga, els musicals, etc.". Veiem doncs que el debat sobre la necessitat d'una llengua internacional és ja present a l'agenda del moviment obrer abans de l'aparició de l'esperanto."

Biografia

Javier Alcalde Villacampa (Barcelona, 1978) és politòleg de formació i dedica bona part del seu temps a la recerca sobre la història social de l'esperanto. Recentment ha publicat els capítols A special relationship: the Esperanto movement and pacifism in Zamenhof's time (Hentrich & Hentrich, 2022), Pioneers of internationalism: Esperanto and the First World War (Bloomsbury, 2021) i Eduardo Vivancos y el esperantismo libertario (Calumnia, 2019). També ha publicat els articles Kio okazis en la komunismaj landoj de meza kaj orienta Eüropo? (Esperantologio/Esperanto Studies, 2021) o Vers une fraternité universelle: Vingt ans de debats autour de l'espéranto dans les milieux anarchistes (Mil neuf cent. Revue d'histoire intellectuelle, 2021).