Toni Espinosa: "Els cinemes Girona han trobat el seu propi espai dins de la ciutat"

La sala confia en els abonaments anuals com a fórmula per recuperar públic i proposa trobades amb creadors a la tardor

Cultura

Toni Espinosa, al vestíbul dels cinemes que dirigeix
Toni Espinosa, al vestíbul dels cinemes que dirigeix | S.M.

Enmig de la campanya dels abonaments anuals dels Girona (cent estrenes a l'any per 65 euros), l'ànima d'aquesta sala gracienca, Toni Espinosa, reflexiona sobre un sector que, com la resta del món, ha patit un cop fort i lluita cada dia per recuperar públic i portar a terme els projectes pendents; tant els de la sala com els propis. "Abans que programador, he estat productor", diu Espinosa, i afegeix que comprar l'abonament no és només aprofitar una oferta personal sinó donar valor afegit a la ciutat, apostar per un projecte que val la pena.

La campanya dels abonaments és una manera d'animar la gent a anar al cine. El públic hi ha tornat?
S'està recuperant públic a poc a poc. Està clar que l'abonament és una eina que tenim perquè la gent s'animi a venir a les sales. Ha estat un cop dur per a tothom, i és evident que el nostre sector també ha patit però no m'agrada victimitzar-lo ni capitalitzar el patiment, perquè molts altres professionals també ho han passat malament. 

Han passat dos anys però encara no aixequem cap...
Al 2019 ens anava molt bé, de fet vam tancar l'any amb els millors números. Ara, després de dos anys de pandèmia, comencem a aixecar el cap i ve una guerra. No ens que ens acostumem a les crisis però sí que hem d'estar preparat perquè el sistema és el que és i ja hi comptes. 

Al 2020 el desè aniversari dels Girona va quedar diluït. De tot el programa previst per a la celebració, us ha quedat res al calaix?
No vam poder fer res del que teníem planificat, però en comptes de deprimir-te has d'anar fent. Tenim encara moltes idees que es poden desenvolupar, per exemple les trobades entre creadors i públic pensades per a la tardor. Hem d'acabar de donar-li sentit. Volem que la gent surti aprenent. El món canvia i hem d'adaptar-nos a l'actualitat. 

La línia de programació dels Girona s'ha mantingut sempre clara. Però heu hagut de fer modificacions els darrers temps? 
La filosofia és la mateixa, adaptada a cada moment. Un dels plats forts eren les òperes, però com en aquests dos anys els teatres de les principals capitals europees han estat tancats no hi havien directes, així que la programació en aquest sentit ha afluixat, però a partir d'ara es recuperarà públic.

Quina és la marca Girona? 
Un cine que busca sinèrgies i formar part de la ciutat. No esperem a que el producte ens arribi de Los Ángeles, sinó que busquem la complicitat amb les entitats locals. Som un cine de proximitat que vol ser un reflex del que passa. 

Hi ha més sales com la vostra?  
Hi ha sales que tenen la seva personalitat i es diferencien amb un tret que els fa originals, per exemple la sala Embajadores de Madrid, o a altres ciutats espanyoles, busquen, igual que nosaltres, el seu propi espai dins la ciutat.

Com veus el cinema català? 
L'han deixat agonitzar. I quan estava a punt de morir, ara sembla que el volen rescatar, però fins ara no s'ha fet una aposta clara. Espero que això canviï. De moment tenim les promeses, falten els fets. 

A banda de la sala, com van els altres projectes que tens en marxa? 
La feina als Girona m'ha fet relegar la faceta de productor, però en els darrers tres anys l'he represa i ara tenim projectes ambiciosos a la vista. Hem de pensar que anirà bé.