'Oh! Benvinguts, passeu, passeu'

Gràcia Escapulada: el turisme esportiu no és nou sinó que ja fa molts anys que existeix arreu perquè la “malaltia de la pilota” fa dècades que és present en la nostra societat

per Albert Benet

La contra

Plànol de la primera gran guia turística de Barcelona amb la indicació del camp del CD Europa (1929)
Plànol de la primera gran guia turística de Barcelona amb la indicació del camp del CD Europa (1929) | Arxiu

El Nou Sardenya espera en silenci l’arribada dels primers clients de Looking FC. L’abril passat, l’Europa va publicar un acord de col·laboració amb aquesta empresa turística, propietat de l’exfutbolista francès d’origen català,  Éric Cantona. Volen que el camp gracienc s’inclogui en l’itinerari futbolístic que té com a epicentre el Camp Nou. D’aquesta manera es podrà explicar als visitants que més enllà dels dominis del FC Barcelona encara hi ha una mica de vida i esperança. Milà i Buenos Aires formen part d’altres experiències mundials que ofereix aquest operador creat pel qui en la dècada dels noranta fou un veritable símbol del Manchester United.

El de l'Europa era un senyor camp de futbol amb tribuna coberta i graderies d'obra

Però el turisme esportiu no és nou sinó que ja fa molts anys que existeix arreu perquè la “malaltia de la pilota” fa dècades que és present en la nostra societat.  Si ens remuntem al 1929, observem que amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, la desapareguda llibreria Catalònia va editar una guia turística extraordinària que, a banda de tota l’oferta cultural, incloïa els plànols i la localització dels camps del tres clubs de la ciutat que jugaven a la novella Lliga espanyola. El futbol formava ja part de l’oci que s’oferia als forasters.

Repassant la guia, s’aprecia que el camp de l’Europa era darrere del quarter de cavalleria de la Travessera de Gràcia. El club el va construir a finals del 1923 en un terreny situat dins de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, a tocar dels límits graciencs. Tot i ser més petit que Sarrià (RCD Espanyol) i Les Corts (FC Barcelona), el de l’Europa, era un senyor camp de futbol amb tribuna coberta i graderies d’obra. Va tenir una capacitat aproximada d’uns 19.000 espectadors, molt lluny dels 35.000 previstos en el projecte inicial. Això no obstant,  va ser un recinte amb moltes comoditats (vestidors, dutxes, bar i lavabos) i va ser el primer terreny de joc de l’Europa amb gespa natural (inaugurada el setembre del 1927).

L’accés  a peu des de Gràcia era complicat atès que la finca de cal Comte encara impedia la prolongació dels carrers de l’Encarnació i de Sant Lluís (vegeu el plànol). Però, els tramvies 24, 37 i 38 tenien parades a prop i els dies que es jugaven grans partits de lliga, la companyia d’autobusos oferia combois especials des de la plaça de Catalunya, segons detalla la guia turística. Acabada la temporada 1930-31, és sabut que l’Europa va fer fallida. En un intent desesperat per a superar la crisi, l’Europa i el Gràcia, un equip de menys entitat, es van fusionar i van crear el FC Catalunya, que la temporada 1931-32 va quedar-se sense camp de joc arran l’ampliació del quarter militar. De l’existència d’aquell camp, conegut com el dels “Quartels” o el del “Guinardó, en queden  nombroses fotografies, els plànols originals i la primera gran guia turística d’una ciutat que ja torna a ser plena de forasters. Oh! Benvinguts, passeu, passeu.

Portada de la primera gran guia turística de Barcelona, 1929
Plànol del camp de l'Europa, construït a finals del 1923