Carla Carbonell: “La festa mantindrà les seves arrels si protegeix el guarnit”

Entrevista a la pregonera de la Festa Major de Gràcia 2022

Societat

Carbonell al balcó del Districte des d’on farà el pregó
Carbonell al balcó del Districte des d’on farà el pregó | Josep Maria Contel

Carla Carbonell ha estat presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia durant els darrers vuit anys. Festera compromesa i amb les idees clares, se sent orgullosa d’haver contribuït a 'cosir' l’entitat. El seu desig de futur: trobar un projecte que l’ompli tant com ha fet aquest.

No vas acabar en una edició normal però sí faràs el pregó en un any de festa normal. Ja saps què vols dir?
Tinc les idees força situades però encara no he començat. Confesso que no m’ho esperava. Suposo que m’han escollit perquè sóc persona de festa, així que parlaré de festa major, amb totes les seves derivades i vincles.

Hi ha cap pregó que t’hagi sorprès o impactat?
Recordo molt entranyable el pregó de les noies del Bàsquet Lluïsos-acidH, i tenia un valor social important; també em va agradar el del bicentenari amb el Roger de Gràcia i l’Agnès Busquets pel fet de ser un diàleg. I el del Jordi Cuixart, és clar, per qui és i pel context.

En vuit anys de mandat, quina ha estat la teva obsessió?
El fet de trobar l’equilibri entre allò que poses en un reglament i allò que queda a decisió de cada carrer. Exemple: la discussió mítica del model de festa. No està escrit enlloc que s’hagin de fer concerts nocturns. Però no me’ls prohibeixis a mi. Dins del marc global normatiu cada carrer té marge per decidir amb quin tipus de festa se sent més còmode.

Tema complex quan hi ha tanta diversitat entre carrers.
Per això l’equilibri, la tolerància i el respecte són claus. El debat de model de festa dins dels carrers és sa però hi ha molta demagògia quan ho portes a altres nivells. És un dels punts que més m’ha preocupat, em preocupa i em preocuparà, perquè la gent té tendència a voler prohibir o obligar. Per això la corresponsabilitat és també clau. I costa que la gent l’assumeixi, cal maduresa i canvi de mentalitat.

El guarnit és l’ànima de la festa. Tothom ho veu així?
Els festers sí. Hi ha diferents escales però tothom de dins reconeixem el guarnit com l’element més distintiu de la nostra festa. És l’única manera de mantenir la nostra essència. La festa pot créixer d’una manera brutal, ho ha fet, però sempre que la gent que l’organitzem ho fem conservant i protegint aquesta essència, la festa mantindrà les seves arrels.

Per què t’agradaria que et recordessin?
Crec que ens recordaran per haver sobreviscut moments molt complicats (els atemptats de 2017 o la pandèmia). Ja en tinc prou si ens recorden per haver-los superat amb bona nota. M’agradaria, però, que se’ns reconegués per tornar a cosir l’entitat. La relació interna de la Fundació ara és millor.

Ets la primera dona que presideix la Fundació. I ara el relleu el pren una altra dona. Alguna cosa està canviant per fi?
Marquem perfil. Es tracta de donar veu. Quan vaig entrar-hi alguns estaments més tradicionals de la Fundació i de la ciutat civil gracienca no n’acabaven d’estar convençuts. Em vaig trobar amb certa resistència, molt específica i localitzada, per ser dona i jove, però en cap cas centrada en els carrers.

Hem après alguna cosa amb la pandèmia?
Em conformaria amb què els aprenentatges hagin estat individuals, perquè com a societat no farem cap canvi. I la Festa Major és un reflex de la societat. En cap cas podem mantenir situacions viscudes amb la pandèmia, com ara les limitacions d’aforament, perquè estaríem privatitzant-la, desvirtuant el sentit de cultura popular.

Què t’agradaria que passés en aquesta edició?
Que tothom s’ho passi bé, però sobretot que tothom es respecti. Ens mereixem gaudir-la, no només per nosaltres sinó per tots aquells que no podran fer-ho més.

Un desig per la Festa Major del futur.
Trobar l’equilibri imprescindible entre sentir-se còmode fent festa i amb la gent que la visita. Hem de mirar pel bé comú. Allò que és important a la festa, ho és a la societat per igual.