Lina López: “La Festa Major és la manera més fàcil d’integrar-se”

Entrevista a la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia

Societat

La presidenta de la Fundació, Lina López
La presidenta de la Fundació, Lina López | Josep Maria Contel

Lina Patricia López Jaramillo (Caracas, 1977) només fa cinc mesos que ha estat elegida presidenta de la Fundació Festa Major, després de set anys de festera impulsant la recuperació de carrers com Perill i Lluís Vives. En aquesta entrevista, López fa el seu primer balanç d’urgència i reivindica els nous catalans que se sumen a la festa.

La teva antecessora va dir en la seva última entrevista: “Li diré al proper president que l’equilibri és important”. Com ho veus?
És molt complicat. Trobar l’equilibri quan tens tanta gent al voltant és complicat perquè mai tothom està content. I l’equilibri l’has de tenir tu també perquè t’has de posar constantment en les sabates de l’altre.

Ara acceptaries ser presidenta de la Fundació Festa Major?
Aquesta pregunta... És molt complicat ser presidenta. És un repte i no ho deixaré de banda, però costa molt.

Què li diries tu a l’expresidenta i enguany pregonera, Carla Carbonell?
Que ha fet una molt bona feina. Ha deixat el llistó alt.

Com has afrontat el seu oferiment de fer una transició en marxa? Ella s’hi ha implicat o tu has preferit marcar línia ja?
He marcat la meva línia però m’ha ajudat que hi hagués una herència d’organització de vuit anys i això ajuda.

Ara una frase de la teva primera entrevista: “som cultura popular i cal augmentar els carrers”. Ara ho veus igual?
Costarà. Després de dos anys d’aturada les comissions s’han trobat que els falta gent i costa que una nova generació s’hi impliqui. I la gent gran que ens està deixant, a més, és la que té la memòria de la festa.

El discurs d’aquest 2022 és el retorn a la normalitat. Però com serà aquesta Festa Major?
La gent vol gresca i vindrà molta gent. No crec que sigui com la del 2019 perquè l’experiència d’aquests dos últims anys farà que ens ho mirem tot d’una altra manera.

El Districte ha fet el discurs que a les places ja no hi ha tants desplaçaments. La seguretat segueix sent prioritària?
Sí, mantenir el control de la festa, del respecte pels guarnits, és molt important. Perquè és un dels fets distintius.

Tu reivindiques el nou fester, sobretot el que ve d’altres països i se suma a la festa. Com és aquest nou fester?
Sonarà estrany però és el nou català, que interpreta que la manera més fàcil d’integrar-se és fent coses com guarnits i voluntariat, estant amb els veïns.

Què et diu la teva família de Caracas quan els dius que ets la presidenta de la Festa Major de Gràcia?
Els impacta molt, i per mi és un honor. Nosaltres allà no tenim aquesta cultura popular, i a mi això em va impactar moltíssim quan vaig arribar.

Però sí que teniu una forta cultura de comunitat...
Sí, però és diferent. És més limitada al grup familiar, no al grup social que abarca els veïns. Aquí fem una labor social amb la gent gran, amb la gent nova que arriba, que al final esdevé una creativitat.

A l’expresidenta, que no va tenir anys fàcils (Covid, atemptats 2017) però que també va gaudir del Bicentenari, li vaig preguntar per un moment de Festa Major. Quin és el teu?
Recordo molt el primer cop que vaig guarnir el carrer Lluís Vives, quan vam acabar, que no teníem local... El fet que cadascú tingués una part del guarnit a casa seva i que tot formés un conjunt al carrer era meravellós.

Encara no hem parlat de la part més massiva de la festa: la programació amb els concerts. Enguany, amb el sotrac del canvi de gestió i l’entrada d’empreses a la plaça del Sol. Com heu viscut aquest episodi i quina és la vostra visió?
Realment és un tema que controla més Districte però que pel que fa a nosaltres, per mantenir els valors de la Festa Major, hauríem de mantenir la festa amb les entitats del barri. Hi ha aquesta realitat dels concursos que no podem amagar ni obviar, però la voluntat és aturar l’entrada d’empreses o almenys trobar l’equilibri.

Si tens temps, com viuràs la teva primera festa com a presidenta i com a festera?
Espero sobreviure! És una tasca molt estressant. Els meus familiars em diuen que és molta responsabilitat però reconeixen que és un honor. Els meus amics ja no recorden quan vaig tenir temps de sociabilitzar. Espero que després de Festa Major pugui tornar a estar amb la família.

Cap a on va la Festa Major?
Crec que cap a créixer sense desbordar-se. Hem de veure quines eines trobem perquè la Festa Major no sigui una cosa tan massificada i costarà, però trobarem les eines.