Adolfo Blanco: "Els Verdi van més enllà del barri però sense ell no tenim cap futur"

"Sanejar els números, rentat de cara i programació de qualitat són les claus de la recuperació d'un cinema meravellós"

Cultura

Adolfo Blanco al vestíbul dels Verdi, aquest dimarts
Adolfo Blanco al vestíbul dels Verdi, aquest dimarts | S.M.

El fundador i conseller delegat d'A Contracorriente Films, la productora i distribuïdora de cinema que el 2015 va agafar el control dels Verdi –que arrossegava llavors greus problemes econòmics-, ja no té cap dubte de la viabilitat del projecte. Per a Adolfo Blanco, el futur de la sala és brillant, sempre i quan compti amb el suport del barri.

Com ha evolucionat el projecte. Diries que s’ha estabilitzat?
Quan nosaltres vam apostar pels Verdi, no ho vam fer a cegues, sabíem que era un cinema meravellós, amb una llarga trajectòria i uns anys gloriosos com a sala on havíem gaudit els cinèfils de la ciutat. Així que com diu la dita, "quien tuvo retuvo".

Però ningú comptava amb una crisi sanitària mundial?
La pandèmia ha estat una època difícil per a tots els cinemes. Just quan va esclatar estàvem en el camí boníssim de la recuperació; havíem sortit de la UCI i estàvem a planta. Al 2015 hi havia una dosi d’aposta gran pel tancament perquè el deute era molt alt, per a molts del sector hagués estat impossible d'assumir. Tot i això, sabíem que si les coses es feien bé, ens en sortiríem, és a dir, sanejar els números, rentar-li la cara i tornar a una programació similar que l’havia portat als millors anys. I en poc temps vam aconseguir ficar la sala en una dimensió interessant per poder dir que era un projecte viable.

I ara que estem sortint de la pandèmia?
Ara veiem que el cine s’ha comportat d’una manera -comparativament amb altres cinemes- extraordinària, fet que demostra la vitalitat que té el barri, amb un públic fidel. Així que no podem deixar de pensar que el futur és brillant. Estem ara en un punt envejable per a qualsevol cinema en versió original d’aquest país. Hauria de venir una altra pandèmia molt més grossa per carregar-se els Verdi.

Té a veure amb el bon moment que també viu A Contracorriente?
Evidentment A Contracorriente ha estat una empresa que des que va néixer ara fa tretze anys ha tingut una trajectòria empresarial bona, això ha donat una seguretat al projecte necessària. L'empresa ara segueix amb una tendència positiva de creixement, i per als Verdi és una seguretat adicional saber que l’accionista principal està sa. És un moment il·lusionant.

Quines han estat les claus que aconseguir-ho?
Les tres potes que comentàvem abans. La de tenir la capacitat econòmica per poder sanejar, una altra super necessària com és el rentat de cara que calia fer per recuperar el seu estil (qualsevol que hi entra diu ‘què bonic, sembla un cinema de París’), i que només es vegin pel·lícules bones, de qualitat.

Abans es venia als Verdi sense saber la pel·lícula. Això es manté?
S’ha mantingut, es manté i es mantindrà; un cinema en versió original en un barri tan cosmopolita com aquest és un plus. Si el cinema Verdi tenia entre els seus actius una capacitat de prescripció, això s’ha mantingut gràcies a un treball de programació extraordinàriament fi.

Es pot recuperar el públic perdut en aquests anys?
Estem ara en aquest esforç, i no és tasca fàcil però si tots som capaços de remar en el mateix sentit (indústria, espectadors i mitjans de comunicació) ho aconseguirem. Els mitjans han perdut part del seu interès pel cinema, i han de tornar-ho a posar en la seva agenda per recuperar aquell espectador que ja ni tan sols està a casa...

Si ja no són competència les plataformes digitals, amb què ho feu?
La plataforma competeix en la mesura que competeix en el temps d’oci de les persones, però no és més feroç la competència d’una plataforma que emet sèries que la que emet futbol a totes hores, o un programa de telerealitat. Prefereixo les plataformes de contingut cinematogràfic perquè almenys creen aficionats, que després quan van a una sala reconeixen la diferència. La qüestió és que ara hi ha molts espectadors que opten per altres formes d’oci fora de casa.

Quant més nivell cultural d’un país, més gent a les sales de cine?
Sens dubte, per això són tan necessaris els mitjans, per mantenir aquesta flama viva, perquè la gent s’aficiona a allò que veu i després a allò que tasta, que no és el mateix que agradar: primer veus una pel·lícula, t’agrada i més tard la gaudeixes quan la penses, quan llegeixes una entrevista amb un director. Per què als Verdi des de sempre es donen fulls al públic? Perquè volen saber més, conèixer el context del què han vist o veuran, qualsevol apunt de crítica intel·ligent arrodoneix l’experiència del visionat. La gent no només ha de veure cinema sinó aprendre a valorar el que ha vist.

El BCN Film Fest ha anat de menys a més. Encara ha de créixer més?
Aquest festival es va gestar aviat i s’empeny com una manera de recuperar espectadors. Cada edició ha anat superant a les anteriors, malgrat la pandèmia al mig, i té els mimbres per ser un dels grans festivals del país. Té un sentit estratègic com a motor del cine que un cop a l’any ha de donar inèrcia a tota la programació que ha de venir.  

La gent jove va al cinema?
Al nostre sí. Al de Madrid, en canvi, hi va menys. Però crec que també és perquè estem a Gràcia, i els Verdi crida al jovent. Però és curiós perquè a la gent gran també. M’encanta venir els diumenges i mirar les cues per adonar-te del ventall d’edats, amb persones de 90 i de 16 anys. Això és molt difícil i crec que passa perquè els Verdi estan a Gràcia.

Com valores la part creativa i de producció de la indústria catalana i espanyola d'aquest moment?
Només s'ha de veure la collita d'enguany. Hi ha talent per avorrir. No hi ha en aquests moments una cinematografia tan diversa i tant interessant com la que s'està fent aquí. Amb fornada de directors i sobretot de directores joves espectacular. A Espanya tenim la sort que el cinema propi està enganxant més espectadors. Les cinematografies que no tenen això estant patint i els hi està costant molt més la recuperació, com és el cas d’Itàlia.

Us heu plantejat reobrir el Texas?
Ens hagués agradat poder fer alguna cosa amb els Texas, però quan es va posar sobre la taula aquesta possibilitat estava començant la pandèmia. No era el moment per decidir res, i ara estem esforçant-nos molt per recuperar el terreny perdut, tant als Verdi com en d’altres on també tenim molta necessitat que funcionin bé. No podem oblidar que també som distribuïdors. No és una prioritat en aquests moments per a nosaltres reobrir un cinema que representaria un cost molt elevat.

Quina motivació hi ha en fer aliances amb altres agents, ja siguin locals o mundials?
El cinema no deixa de ser una activitat de barri. La sala que no triomfa allà on està ubicada no té res a fer, per molt que els Verdi siguin famosos a Londres. Variety va escriure que el cinema Verdi era la meca dels cinèfils de Catalunya.

És un gran titular...
Preciós. I Ada Colau va dir que no només era un emblema de barri, sinó de país. Som conscients que la sala transcendeix Gràcia, però sense el seu suport no anem enlloc, no tenim futur. L’Independent de Gràcia és un emblema del districte i el mitjà més important per als Verdi. S'ha de col·laborar tot el possible i en tots els àmbits amb un mitjà que necessitem.

Els Verdi i l'Independent de Gràcia, col·laboradors

L'Associació Cultural l'Independent de Gràcia i els Cinemes Verdi s'alien per sumar complicitats, a través de dos convenis per fer promocions de la sala des de les pàgines del setmanari a través de vals descomptes, i també de la plataforma de cinema a la carta Acontra+, amb un concurs mensual amb premis de subscripcions gratuïtes.

Adolfo Blanco en una de les sales dels Verdi abans de l'entrevista