Cecilia Ricciarelli (FLIB): "No volem ser un gueto sinó oferir diàleg entre cultures"

El Festival de Literatura Italiana arrenca el 29 de setembre i ja treballa en la propera edició i en consolidar activitats tot l'any

Cultura

Les llibreteres Cecilia Ricciarelli i Luciana Maniaci a la porta de Le Nuvole
Les llibreteres Cecilia Ricciarelli i Luciana Maniaci a la porta de Le Nuvole | S.M.

Gairebé un any després de començar a gestar-se i amb la perspectiva de futures edicions, arrenca el proper divendres a la llibreria gracienca Le Nuvole el primer Festival di Letteratura Italiana a Barcelona, una proposta que estableix diàlegs entre autors de Torí i catalans i espanyols. La seu base serà la biblioteca Agustí Centellas i la cloenda, al Jardí del Silenci.

El FLIB va arrencar al gener amb cicle previ. Per què aquesta fórmula?
Cecilia Ricciarelli: Esperant al FLIB ha anat tant bé que hi ha escriptors que repetiran i altres que volen afegir-se. Quan acabi el festival farem el FLIB Of, una altre esdeveniment a la biblioteca Vila de Gràcia, perquè el FLIB no s’acaba mai. Aquesta roda de pont seguirà activa.
Luciana Maniaci: La llibreria organitza tallers de teatre i d’escriptura diversos, i tot això forma part del FLIB perquè al final es tracta d’acompanyar el públic durant tot l’any, sobretot amb formació.

La idea va néixer entre les parets de Le Nuvole. Té cap referent?
C.R.: Sí i no. A Barcelona hi ha molts festivals de tot tipus, també de literatura, i funcionen bé perquè hi ha un públic molt actiu i receptiu. Hi ha molts italians però sobretot hi ha interès per la cultura italiana. I mai s’havia fet un festival així. Primer van pensar en autors italians, però no ens interessa en absolut guetitzar-nos. L’objectiu és fer un pont entre cultures, no mirar-nos el melic. Aquesta idea ha derivat en el programa del festival, pensat com a trobades entre autors i autores perquè facin un diàleg a partir del tema escollit.

Com feu el salt per aconseguir suport econòmic i institucional?
C.R.: L’Associació Cultural sempre ha conviscut amb la llibreria i poc a poc ha anat sumant persones i revitalitzant-se. La llibreria és una botiga, tot i que no m’agrada el terme, però l’associació té més marge per organitzar coses. A l’ICUB ens van emplaçar a Biblioteques de Barcelona, perquè van veure que era l’espai natural del festival. I amb ells vam començar a treballar plegats. També es va entusiasmar ràpid l'Scuola Holden.

Quin ha estat el criteri per escollir els autors?
CR: A partir dels temes que anaven sorgint de la temàtica principal que és la ciutat, escollíem autors que n'havien parlat o que consideràvem referents. En el cas de la trobada sobre distopia, Pablo Martín Sánchez va sorgir perquè m'ho van recomanar alguns llibreters.
LM: També som molt obertes a d'altres formes de narració, com ara el teatre i la poesia. Per això estarà Guido Catalano, una estrella a Itàlia, que tancarà el festival amb un recital poètic al Jardí del Silenci.

El festival té un indiscutible segell italià, però està obert a tothom.
CR: Absolutament. Enguany amb els pocs recursos que tenim la traducció serà consecutiva, perquè la simultània té un cost molt més alt. Mai hem concebut la proposta només per a italians. Insistim en la idea de diàleg.

Quines són les expectatives?  
CR: He notat que la gent necessitava tornar a l'activitat. Fins i tot durant les èpoques mes dures de restriccions, la gent venia. És que necessitem socialitzar. La literatura és estimar llegir però esdevé molt més quan ho pots compartir.
LM: Es crea comunitat, una família. Dels mateixos tallers i activitats del cicle Esperant el FLIB han sorgit grups que aporten el seu gra de sorra per organitzar el festival. La gent busca històries als llibres però també històries més enllà.