Quan va arribar a Gràcia des de Las Palmas l'any 2016, Maximiliano Rodríguez Vecino va experimentar en primera persona el drama de l'habitatge, i en aquell moment va començar a construir la novel·la que acaba de publicar, 'Selva de hormigón y lagartos' (Ed. Amarante). Escriptor autodidacta, ja portava un altre llibre escrit a la maleta, 'El último combatiente', ubicat a Canàries i publicat el 2018. La nova ciutat d'acollida li va proporcionar una nova trama. "El primer que vaig pensar va ser 'aquesta ciutat és una selva', i a partir d'aquí vaig començar a construir personatges i desenvolupar tota la història", una història premiada amb la beca d'escriptura Montserrat Roig el 2020, que atorga l'ICUB, i amb molts espais i carrers que reconeixeran els lectors graciencs. El fil conductor de la trama és el buit legal que es produeix després de l'okupació d'un habitatge, i tot allò que es desencadena i els conflictes d'interessos de totes les parts. Rics i pobres. Poderosos i persones vivint al marge del sistema. "Ens hem de posar ferms amb les desigualtats, es pot perdre fins i tot l'autèntica cultura d'un lloc".

"Ens hem de posar ferms amb les desigualtats", apunta l'autor uruguaià

'Selva de hormigón y lagartos' és un puzle d'onze personatges que representen un fragment de les diferents capes d'una societat. I alhora moltes maneres de fer servir la llengua. "He conegut molta gent procedent de diferents països, amb els seus accents particulars, i m'interessava molt abraçar aquesta riquesa del llenguatge". Tot i que l'escriptura no és el seu principal modus vivendi (és treballador sanitari), mai deixa d'escriure. L'hi agrada massa. "Ja he començat una nova novel·la". Aquesta vegada l'escenari serà el seu país d'orígen, Uruguai, tancant així el cercle dels llocs on ha viscut i que l'han inspirat.