Justícia, memòria i reparació

Plaça Raspall: el poble gitano ha recordat les víctimes de l'Holocaust en un acte aquest agost a la sala de plens Districte de Gràcia

per Ricard Valentí

La contra

El passat 2 d'agost a la sala de plens del Districte es va encendre una espelma per cada un dels col·lectius perseguits pel nazisme
El passat 2 d'agost a la sala de plens del Districte es va encendre una espelma per cada un dels col·lectius perseguits pel nazisme | Cedida

El 27 de gener és el Dia Mundial de les Víctimes de l’Holocaust. Aquest mateix dia de 1945 les tropes aliades van alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, però va resultar massa tard per a molts. El poble gitano recorda les seves víctimes cada 2 d’agost. I aquest any ho hem fet amb un acte a la sala de plens del Districte de Gràcia. Perquè tots i totes, paios i gitanos, hem de tenir memòria per poder avançar cap a una societat de pau i justícia.

Tots i totes, paios i gitanos, hem de tenir memòria per poder avançar cap a una societat de pau i justícia

Malauradament, i molt a prop de casa nostra, milers de persones d’ètnia gitana i no gitana pateixen el conflicte bèl·lic a Ucraïna: nens, nenes, homes, dones, famílies senceres destruïdes per la guerra que ja no tornaran a ser les mateixes. Per a elles també, un recordatori. I per als milers de gitanos que en temps de guerra pateixen a més el racisme pel simple fet de ser gitanos, negant-los tota l’ajuda humanitària quan arriben a la frontera. El racisme cap al poble gitano encara campa avui dia com una xacra dins l’estat espanyol i a Europa.

Philomena Franz, gitana supervivent d’Auschwitz, que al mes de juliol passat va fer 100 anys, explica que quan s’estava allà no es podia fer res per una mateixa ni defensar-se. “Allà no quedaven emocions, només por, sols quedava la humiliació, cap rastre d’humanitat, no sabíem si érem homes o dones, no podíem pensar ni teníem sentiments. Ens havíem rendit. Això era Auschwitz, la fàbrica de la mort”.

Auschwitz és el camp d’extermini més gran de la humanitat. El màxim exponent de l’extermini gitano és conegut com a Samudaripen o Porrajmos. Què va passar la nit del 2 al 3 d’agost de l’any 1944? Els gitanos, a l’igual que als jueus, els portaven en vagons de bestiar fins al camp de concentració d’Auschwitz i allà els rapaven i els marcaven amb un tatuatge que els identificava com a gitano. Al maig del 1943 es va produir el primer extermini de gitanos al camp: 1.700 gitanos (infants, homes i dones) van ser assassinats a les cambres de gas. En aquell període, dones i nenes gitanes van ser oblidades a exercir la prostitució, patint la violència masclista i l’antigitanisme. Aquell mateix any, el doctor Mengele, conegut com el metge de la mort, va començar a fer experiments amb tots els infants gitanos del camp, abans de prendre la decisió de matar-los. Els abusos de les SS van trobar resistència perquè els gitanos del camp es van organitzar i van aconseguir defensar durant tres mesos la seva vida. Malauradament, la nit del 2 al 3 d’agost, coneguda com la Nit del Gitanos, es va produir un genocidi que va acabar amb la vida de 3.000 persones.

El 2 d’agost de 2022, a l’Ajuntament de Gràcia, som moltes les persones que ens vam reunir per homenatjar tots els col·lectius que van patir la barbàrie nazi durant la Segona Guerra Mundial. Una espelma per a cada un d’ells: avis i àvies, mares i pares, joves i infants, jueus i membres del col·lectiu LGTBI. I per a tots els perseguits per la seva ideologia o creences. Vam guardar un minut de silenci per a totes víctimes de l’holocaust nazi. I després, va sonar Gelem Gelem, l’himne del poble gitano.

Justícia, memòria i reparació.