Conal Fowkes: "Tocar al Cafè Vienès ha estat un dels grans moments de la meva vida"

El pianista de la banda de Woody Allen ofereix dos concerts per celebrar els quinze anys de jazz a l'Hotel Casa Fuster

Cultura

Fowkes és expert en jazz tradicional i llatí, a més de son cubà
Fowkes és expert en jazz tradicional i llatí, a més de son cubà | Magdalena Grabarek

El músic i pianista Conal Fowkes prepara els dos concerts del quinzè aniversari de la programació jazzística al Cafè Vienès de l'Hotel Casa Fuster, el 6 i 7 d'octubre. Guanyador d'un premi Grammy el 2012 per la banda sonora del film de Woody Allen Midnight in Paris, Fowkes recorda per videoconferència des de Nova York la primera estada a Gràcia i l'experiència d'actuar-hi amb Eddy Davis, ànima de la New Orleans Jazz Band mort el 2020 per la Covid, i el mateix Allen. 

Com van arrencar les actuacions amb Eddy Davis a Casa Fuster? 
Tot va començar quan estàvem de gira amb la banda de Woody Allen, fa uns disset anys, i ens vam allotjar a l'Hotel Casa Fuster. De seguida ens vam fer amics de César Royo i Ferran Rojo, subdirector i director aleshores. César era un gran fan de Woody Allen, estava molt entusiasmat que estiguéssim, va voler conèixer-lo. Vam passar una estona meravellosa i vam mantenir el contacte. Un parell d'anys després ens vam assabentar que Woody estava a punt de fer una pel·lícula a Barcelona, Vicky, Cristina, Barcelona, que hi estaria durant dos mesos o més. Vam trucar César i Ferran per proposar-los que si tocàvem segurament Woody ho faria també.

Era una proposta arriscada. 
No hi havia cap certesa que Woody assistiria, de si vindria un cop o vint, però els hi va agradar i s'hi van abocar. Ni tan sols tenien un piano i mai no havien acollit música en directe, era un gran repte. Va tenir un èxit increïble. Sense ells no hagués estat possible. I ara està molt bé que Joan Carles Casanovas [l'actual director general] hagi continuat aquest projecte. 

El primer concert serà en solitari. 
Serà de celebració, alegre, amb cançons relacionades amb els inicis a Casa Fuster amb Davis i Allen. Tocaré al piano i cantaré peces d'algunes pel·lícules d'ell, temes de jazz i cançons que interpretàvem a Barcelona aquell estiu.

La segona actuació serà més coral.
Hi participaran alguns músics magnífics de Barcelona com Òscar Font, Julie Amy, Doc Scanlon i Mika Violin. Serà com una jam session i el reper vstori estarà vinculat al jazz dixieland, la banda de jazz d'Allen i alguns dels temes que vam tocar amb tots aquests músics fa quinze anys.

Quins records té de la primera estada a Gràcia? 
Vam estar deu setmanes actuant al Cafè Vienès cinc cops per setmana i vam viure a l'hotel. Vaig passar molt de temps a Gràcia, sortia cada matí a passejar i fer un cafè a la plaça de la Vila. Vam fer un munt d'amics i va ser meravellós. Per sort he mantingut unes quantes amistats amb qui seguim en contacte i els intento visitar quan puc. Després Eddy i jo vam actuar a Casa Fuster diverses vegades.
 
Com era l'ambient al Cafè Vienès?
Era magnífic, ha estat un dels grans moments de la meva vida a l'hora d'interpretar. Acústicament la sala era preciosa. Quan vam començar a tocar, aquell piano nou era meravellós. La resposta del públic era fantàstica, no recordo cap vespre en què la sala no fos plena. De vegades estava ple a vessar i hi havia gent que no hi podia entrar. Quan es va presentar Woody esta pleníssim. Va ser emocionant. 

Confia que es repeteixi.
Ja ho veurem, no soc Allen, no tothom vindrà per veure’m a mi [riu], però estic segur que l’ambient serà magnífic. De fet, Woody ha enviat un vídeo curt que es projectarà al primer concert, bàsicament de felicitació. Al vídeo diu, i ens ho va explicar a Eddy i a mi moltes vegades, que aquella sala per ell ha estat segurament l'experiència més agradable tocant música jazz, per l'acústica i el públic.