Feixisme en el paisatge

Mirada enfora

La contra

Entrada d'una casa a Largo Partigiani, a prop del llac de Como, amb una creu i els retrats de Mussolini i Claretta Petacci, on van ser afusellats
Entrada d'una casa a Largo Partigiani, a prop del llac de Como, amb una creu i els retrats de Mussolini i Claretta Petacci, on van ser afusellats | A.B.

Per línia editorial, vostès estan llegint un setmanari que ha decidit que no utilitzarà mai ni aportarà cap informació que es faci ressò de les activitats públiques no delictives de l'extrema dreta. Però, com deia aquell, ens agafa lluny això d'Itàlia i avui parlarem de feixisme, i de com un diletant en plenes vacances es queda perplex per la normalitat amb què aquesta quasi-religió s'ha assentat en el paisatge d'aquell país fins al punt de convertir-se aquesta setmana en primera força electoral. 

A Itàlia hi ha restes memorials que aquí farien les delícies de tronades commemoracions ultres

Acabo d'enllestir la lectura d'un clàssic, Storia del Fascismo, de Milza i Bernstein, un document de repassada històrica, farcit de dades i d'elements de conjuntura que ajuden a explicar per què fa cent anys va triomfar una ideologia que sorgia de l'aventura d'un pacte de postguerra entre les classes populars i la burgesia en to liberal i va acabar en un dirigisme quixotesc envaint Etiòpia, bombardejant Barcelona i abocant-se en mans de Hitler per una situació bàsicament ruïnosa de l'estat, que estava en bancarrota a l'inici de la Segona Guerra Mundial i que va arribar a fer una col·lecta d'or on fins i tot algun bisbe hi va contribuir fonent una creu. De geopolítica al llibre també n'hi ha un tou, i tothom surt escaldat, i Mussolini ja es pot dir que era menys cutre que Franco. Aquí s'executava Txiki, vent de llibertat, i allà es reduïa la pena de presó a Gramsci.

No és, com diuen els feixistes d'avui que governaran Itàlia, que il Duce-il re fes "coses bones", però l'aposta centralista de l'estat deu tenir a veure amb el respecte que encara mereixen algunes restes memorials que a Alemanya o a l'Estat espanyol (encara en queden) farien les delícies de tronades commemoracions i manifestacions ultres. 

Exemple 1: entre Lenno i Tremezzina, a tocar del llac de Como, si el turista s'allunya una mica de l'aigua un parell de carrers muntanya amunt pot arribar fins al 58 del Largo Partigiani i a l'entrada d'una casa hi veurà una gran creu negra i els retrats de Mussolini i Claretta Petacci, on van ser afusellats i traslladats a Milà per ser penjats a la Piazzale Loreto, una barriada de la capital de la Llombardia.

Exemple 2: a Salò, que tots els grans analistes citaran aquests dies com la seu de la República Social Italiana durant un any i mig, no hi ha trobem cap resta d'allò (només una expo passada sobre els joves i el feixisme) i sí un gran passeig marítim i unes bones i no tan bones osteries. És al poble del costat, Gardone Riviera, quasi una vila termal, hi ha una ruta completa dels hotels i espais on s'hi estaven els feixistes (i després Churchill) i muntanya amunt encara es pot visitar l'enorme mausoleu del més important dels protofeixistes, Gabriele d'Annunzio, que abans de Mussolini la va liar forta al Fiume (l'actual Rijeka).

Exemple 3: a Verona uns joves fan la salutació militar i es quadren davant d'una placa als Granaders de Sardenya, que van acompanyar D'Annunzio en la seva aventura.

Mentrestant, la majoria dels turistes segueixen fent fotos, com si res.

Albert Balanzà