Tres espais per a un símbol

Gràcia Escapulada: l'escut de l'Europa, emblema de la lluita contra l'adversitat

per Albert Benet

La contra

L'escut històric del club, a sobre de la reixa de la porta principal de l'estadi, al carrer de Sardenya
L'escut històric del club, a sobre de la reixa de la porta principal de l'estadi, al carrer de Sardenya | Cedida

La llotja del Nou Sardenya és més aviat austera, com la resta de la tribuna. Només en destaca l’escut de l’Europa acolorit i en tres dimensions que sobresurt del bell mig de la barana. Tres franges blaves sobre un fons blanc (recordant les primeres samarretes de l’Europa), la sigla CEE (abans CDE, de Club Deportiu Europa), la pilota antiga i la porteria (poc freqüent). Tot dins, d’una silueta amb rivet daurat que recorda una poma mossegada. El nostre blasó futbolístic vesteix una mica aquesta zona de la graderia principal i li atorga un vernís nostàlgic que podria tenir tot el camp gracienc per a fer-lo més autèntic i especial.

Recuperar un local social dins la vila de Gràcia com a espai de trobada és un repte que les directives futures es podrien plantejar

Aquest relleu presideix la llotja des de la inauguració del camp nou el 1995. Abans, però, era situat damunt la reixa de la porta principal del carrer de Sardenya oberta després que la construcció del Cinturó de ronda obligués el club a desplaçar cap al nord l’accés primitiu i històric. El setembre del 1992 les màquines van començar l’enderroc de les graderies i l’escut es va desar fins que no van acabar l’obra nova.

Ara bé, el primer emplaçament d’aquest escut europeista, va ser la façana del local social que durant els anys 50, 60 i començament dels 70 l’Europa va tenir al número 60 del carrer Gran de Gràcia, un entresòl amb entrada pel carrer de Sant Domènec, situat damunt del desaparegut bar Vives. L’escut i el rètol amb el nom del club van ser finançats pels socis gràcies a una campanya dels senyors Ginés i Guart la temporada 1968-69. L’equip havia perdut la categoria d’argent del futbol espanyol però conservava la solera.

Després del camp del carrer Sardenya, el  local social era el gran epicentre dels associats escapulats ja que era el punt on es reunia la junta directiva i on s’havien de recollir els carnets i s’improvisaven tertúlies entre consocis per analitzar derrotes o celebrar victòries. En Joan Noguera, soci des del 1951, recorda que en aquest local es va donar d’alta i que va ser el senyor Vieta, una institució a l’Europa, qui el va registrar com a soci. “Hi havia una habitació gran amb unes finestretes on despatxaven els carnets i ell em va fer el meu primer carnet”, explica amb nostàlgia. “Vols que et digui l’alineació del primer Europa que vaig veure jugar?”, em pregunta mentre m’etziba la resposta com qui resa el parenostre:  Martínez, Serra, Núñez, Meca, Vinaixa, Ferré;  Nene,  Pujolràs, Mauri, Jimeno i Garcés. Un gran equip entrenat per Manel Cruz, que va assolir l’ascens a 3a divisió i va certificar el rellançament.

Aquest europeista octogenari recorda que des d’aquest indret del cor gracienc sortien els autocars que desplaçaven centenars de seguidors entusiastes allà on jugués l’equip.  Els cotxes encara eren un luxe inaccessible i el transport per carretera se solia fer en busos que arrencaven des del davant del bar Vives. I en els vidres d’aquest establiment s’hi anotaven els resultats dels partits de l’Europa per tal d’informar els veïns i aficionats que s’hi atansaven les tardes dels diumenges, recorda Ricard Verdaguer, soci de l’Europa des del 1959.

Recuperar un local social dins la vila de Gràcia com a espai de trobada és un repte que el president De Bode va intentar fa deu anys. Les directives futures s'ho podrien plantejar. Així l’Europa recuperaria la presència física al cor gracienc com va tenir amb les seus del bar Monumental, Las Euras i la darrera del carrer Gran. I de passada, hi podrien penjar l’escut que simbolitza la nostra lluita contra l'adversitat.

L'escut històric del club, al local social del carrer Gran