'Cançoner de Gràcia'

Novetat editorial: recull de 111 cançons recopilades pel mestre de música gracienc Celestí Rosich Cotuli, que dimarts 15 es presenta a la Violeta

Documents

Portada del 'Cançoner de Gràcia'
Portada del 'Cançoner de Gràcia' | Edicions Airam

'Cançoner de Gràcia' és un recull de cent onze cançons recopilades pel mestre de música gracienc Celestí Rosich Cotuli, acompanyades dels textos que va elaborar a partir del seu propi record o de familiars i coneguts seus. Però també és un projecte llargament pensat per Jordi Guilera, editor del llibre que presentarà a la Violeta el proper 15 de novembre a les 19.30h. Com ell mateix diu, aquest volum ens regala un reflex d’un temps i un lloc concrets: la vila de Gràcia a cavall dels segles XIX i XX. Guilera, a més, aprofita aquest volum per recuperar la figura de Celestí Rosich, que "es mereix tots els homenatges".

Al ball de les infantes

I
El Rei petit Alfonso,
xiribic bum bum,
bomba va,
el Rei petit Alfonso
el volen coronar,
bomba va,
bomba va,
el volen coronar.

II
Al ball de les Infantes,
xiribic bum bum,
bomba va,
al ball de les Infantes
tot Barcelona hi va,
bomba va,
bomba va,
tot Barcelona hi va.

III
De qui és aquesta filla?,
xiribic bum bum,
bomba va,
de qui és aquesta filla
que tan bonica va?,
bomba va,
bomba va,
que tan bonica va?

IV
És filla d’uns pagesos,
xiribic bum bum,
bomba va,
és filla d’uns pagesos
que a l’entrar Gràcia hi ha,
bomba va,
bomba va,
que a l’entrar Gràcia hi ha.

Una de les últimes vegades que va venir a Barcelona la reina Donya Isabel II va fer-ho acompanyada de les infantes i del nen Alfons, després rei Alfons XII.
Amb aquest motiu es va aixecar un gran envelat fora muralles, probablement on hi ha ara la plaça de Catalunya.
Aquest ball va ser una cosa extraordinària, i va quedar per sempre més, quan es feia referència d’ell, “el ball de les Infantes”.
En aquest ball va passar un petit incident que és el que va donar origen a la cançó.

* * *

Es presentà al ball el llavors ministre Dn. Jascinto Domènech, amb una dama molt jove, formosa i elegant. La reina se’n va adonar i en anar el ministre a oferir-li sos respectes li va preguntar qui era aquella dama que no li havia estat presentada anteriorment.

Com diu la cançó: de qui és aquesta filla que tan bonica va?

Aquesta dama era la meva tia Margarida Rosich Argelaguet.
La meva tia va ser invitada pel ministre Domènech, del qual els meus avis eren arrendadors de la propietat que el susdit ministre tenia a l’entrada de Gràcia, tocant a l’església de Jesús, i sentint-se animosa per anar-hi va vestir-se amb elegància i riquesa, atès que la posició els ho permetia, i se n’anà al ball amb Dn. Jascinto.
Després es va saber que la idea del ministre era la de presentar la tia a la reina perquè la incorporés al seu reial servei.
El ministre, en ser interrogat per la reina, li va confessar que era filla dels seus arrendadors, als quals tenia en gran consideració i estima.
La meva tia, com que no estava avisada del projecte de Dn. Jascinto, i veient que el ministre i la reina parlaven llargament, i comprenent que s’ocupaven d’ella, va tenir un ensurt tan gran que abans que pogués ser presentada, tan dissimuladament com va poder, va escapar-se, va prendre el cotxe i se’n tornà a casa.
Tot Gràcia se’n va assabentar i com que l’enveja persegueix les persones que reuneixen alguna bona qualitat, perquè a més de formosa i elegant era honesta, intel•ligent i d’aire aristocràtic, succeí que per enveja la varen immortalitzar amb la cançó esmentada, i va quedar per sempre més, la bella, l’honesta, la intel•ligent i aristocràtica Margarida Rosich Argelaguet.
No sabem si es canta. Gairebé asseguraria que no. Nosaltres fa molts anys que no l’hem sentida.

Biografia

Celestí Rosich Cotuli (1883-1942). Fill de família gracienca, Celestí Rosich va néixer el 1883 al carrer de Santa Teresa. Al llarg de tota la seva existència va residir a Gràcia, primer al carrer de naixença, després al carrer de Nàpols, seguidament a Pau Alsina i finalment a Mercedes, on va morir el 1942. Músic de professió i de vocació, va fundar i dirigir fins a la seva mort l’acadèmia de música Hispania Música. Fou autor de diverses obres musicals, entre les quals algunes cançons líriques i un parell d’òperes, amb llibret de la seva germana Josefa, coneguda a l’època per les seves activitats literàries que han fet que actualment tingui un carrer a Gràcia, al barri de Vallcarca i els Penitents.
 

Partitura d'"Al ball de les infantes"
Celestí Rosich