Adéu a Albert Torres, l'últim president longeu de Festa Major i amb qui la tradició va fer el gran salt

Ànima del carrer Camprodon i de família festera en quatre generacions

Societat

Adéu a Albert Torres, l'últim president longeu de Festa Major i amb qui la tradició va fer el gran salt
Adéu a Albert Torres, l'últim president longeu de Festa Major i amb qui la tradició va fer el gran salt | Josep Maria Contel

Hi va haver un temps que els presidents de les entitats de Gràcia eren longeus, no existia la limitació de mandats volguda o no volguda, i entre ells destacava Albert Torres, president de la Federació Festa Major (quan encara no era Fundació). Torres, entre 1989 i 2006, va formar un tàndem de resiliència imbatible amb Quim Font, i així s'expressava en el número 0 de L'Independent: "El concurs de guarnits de carrers és una mostra d'art popular, i a la Federació rebem cartes de tot el món, enguany un equip de la BBC  ve a enregistrar imatges de la Festa Major, des que es comença a muntar fins a la clausura". Era l'agost de 2000.

Albert Torres (1950-2022) va faltar dimecres i ha estat enterrat aquest divendres després d'una llarga malaltia amb uns últims anys on ja havia tornat a Festa Major en qualitat de visitant després d'instal·lar-se a Vilafranca del Penedès. Però Torres, afermat històricament a la comissió de festes del carrer Camprodon, per sempre serà recordat com el president de Festa Major amb qui aquesta tradició va fer el gran salt, des dels concerts del carrer Bailèn (ara retornats en un format més atenuat) a la declaració com a Festa Tradicional d'Interès Nacional fins a la transformació de l'entitat cap a Fundació o el patrullatge conjunt de Mossos i Guàrdia Urbana.

"Va endreçar la Festa Major després del mandat de Manel Molinas, va refer l'economia de l'entitat i va fer-se respectar pel Districte. Era molt intuitiu, no gaire bon orador, però molt passional i alhora executiu, va aconseguir teixir moltes complicitats", diu Josep Fornés, exdirector del Museu Etnològic i autor de Festa Major de la Vila de Gràcia, la memòria compartida (2021). "Seguint l'estela del seu pare Llibert, una institució al carrer Camprodon, Torres, amb la bonhomia i sentit comú, va encapçalar Festa Major amb treball constant, diàleg i un somriure característic, lluny de protagonismes i sotracs", diu el periodista Vicenç Sanclemente, autor de Gràciahistòria de la festa més gran del pla (1990).

Els anys de presidència de Torres tenen moments memorables a Festa Major, com l'entrada de Toni Albà pel carrer Llibertat imitant José María Aznar en l'homenatge a Sant Roc i postulant-se, al costat de Torres, com a presidenciable de l'entitat. Però també episodis durs com l'agressió mortal d'Aitor Dávila a Roger Albert l'any 2004 i la polèmica que es va desfermar entre els models de festa oficial i alternativa o els aldarulls del 2005.  

També l'agost de 2005, en la tradicional entrevista del president de Festa Major en l'especial de L'Independent, Torres va anunciar que deixaria el càrrec el 2007; en aquella edició Camprodon ja no va guarnir després de 26 anys. "A la vida tot té un final. El 2007, quan acabi el mandat, no em tornaré a presentar. Aquest 1 de setembre, a més, me'n vaig a viure a Vilafranca", deia.

I encara una última, d'aquella mateixa entrevista. "Com t'imagines la festa l'any 2020", li preguntava aquest periodista. "Si no es defensa la festa com a pròpia dels veïns, amb els carrers i la Federació com a base, passarà com als barris on l'Ajuntament s'hi ha posat dins i s'ha carregat les festes majors com a expressió popular. Les institucions col·laboren però els veïns organitzen", concloïa.