Amb una llarga trajectòria com a autora de novel·la infantil i com a guionista d'entreteniment i sèries de televisió, Anna Manso s'ha estrenat recentment en la literatura per a adults. Però no ha fet cap salt, sinó que, com ella precisa, ha fet un canvi de registre. I què li ha portat a fer-ho? Precisament un conte infantil que va fer per encàrrec. "Tenia la història, només em faltava trobar la manera d'explicar-la", afegeix. 'Un cor de neu' (Magrana) parla d'un trauma familiar, de com les famílies poden ser font de terror i desgràcia. I de les segones oportunitats. La protagonista de la novel·la és la Sara, una escriptora de seixanta-cinc anys que viu aïllada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb el seu fill Josep i això li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. "La vida li porta una oportunitat de redimir-se", apunta Manso, "el més difícil és perdonar-se a un mateix".

L'escriptora gracienca va trobar en el personatge d'un llop que parla amb la Sara la manera d'explicar el trauma. Ja ho tenia tot: trama i veu narrativa. El llop es diu Impossible, una clara referència a l'Odissea i la resposta d'Ulisses a Polifem dient-li 'El meu nom és ningú'. Tot i que i la protagonista és una escriptora de novel·la infantil, Manso no comparteix gaire amb ella més enllà de professió (que de pas vol reivindicar i normalitzar) i alguns gustos musicals. I és clar, les referències a la Vila; el fill és gracienc, com també la companyia que tindrà per la presentació de la novel·la a la Memòria: Marta Vives i Àurea Màrquez. Tot queda a casa.