El millor pesto del món

Mirada enfora: Gènova

La contra

Boccadasse, el poble pesquer al sud de Gènova que s'ha convertit en visita turística obligada; certament s'ho val
Boccadasse, el poble pesquer al sud de Gènova que s'ha convertit en visita turística obligada; certament s'ho val | Silvia Manzanera

A Gènova li podem posar l'etiqueta de ciutat decadent a l'estil Lisboa però amb més connotacions negatives, amb aquell passat xungo que molts recorden, amb aquella advertència de no poder passejar a les 3 de la matinada per segons quins carrers del centre històric, que per altra banda resulta a dia d’avui un nucli absolutament fascinant en procés de rehabilitació, unes reformes que sens dubte haurien d'anar molt més enllà del ciment i la restauració d'edificis. La part monumental de la ciutat, Strade Nuove, que guarda el passat gloriós de la Gènova del segle XVI, amb les imponents residències de Via Garibaldi i tota la filera de palaus, contrasta amb el laberint de carrerons que representa la zona de Caruggi (la zona xunga). Des d’aquí, obligatori fer un passeig fins a Porto Antico, on descobrim la millor trattoria de la ciutat: una pasta al pesto per 5 euros brutal. A Cavour modo 21 fan el millor pesto de les nostres vides.

La llista de propostes de l'Andrea inclou una visita a Boccadasse, abans un poble pesquer independent i ara unit a la capital de la Ligúria

A la capital de la Ligúria arribem en cotxe després de fer parada tècnica una nit a la Costa Blava i d’un dinar d’entrepà a l’àrea de servei amb vistes a Montecarlo. Unes hores després i una carretera plena de túnels interminables, ens espera una de les sorpreses del viatge i la que més alegria ens donarà durant la resta de la setmana: l’Andrea i l’Anna, una parella de jubilats que lloguen casa seva a viatgers que fugen de les zones més turístiques ens esperen a la plaça de l’església del poble, a 20 minuts de Gènova, per carregar les maletes al seu Fiat Panda rossa, l’únic vehicle que cap per l’estreta carretera que condueix fins la casa, una impressionant construcció del 1600 que l’Andrea ha restaurat; és arquitecte i pinta aquarel·les. Fa calor a fora però el gruix dels seus murs mantenen la frescor a dins. És una meravella amb jardí i vistes al mar. La civilització queda lluny. Els adolescents que ens acompanyen primer s’espanten però es calmen quan comproven que el wifi funciona. És com la casa dels Durrell (la sèrie de la BBC) però versió italiana. A partir d’aquí, aconsellats per l’Andrea, que ens indica a quins llocs anar, què evitar i com conduir per la carretera sense perill de col·lisió, tot millora. També ens diu que Itàlia té un problema amb les platges (privatitzades) i amb l'extrema dreta.

La seva llista de propostes inclou una visita a Boccadasse, abans un poble pesquer independent i ara unit a Gènova i pol d'atracció turística perquè ho té tot: és un racó curiós que queda molt bé a les fotos d'instagram; el típic port amb les barques de fusta i les cases de colors al voltant. És la versió low cost del Cinque Terre. Precisament aquesta ruta no la tenim marcada però al final ens decidim apropar-nos-hi. Ens queda a una hora i la veritat és que les vistes que ens regalen els deu quilòmetres de costa d'una de les zones naturals més boniques del Mediterrani mereixen la despesa de benzina. És preciós. No hem fet cas de l'Andrea i en comptes d'anar en tren, que és com s'ha de fer, ens hem aventurat en cotxe i a Monterosso tenim sort i trobem aparcament. Però després ja és impossible. Així que ens conformem amb fer el recorregut per carretera fins a Portofino, que quan el veus entens perquè la gent puja tantes fotos de postureig. Però nosaltres preferim fer-nos selfies sense filtre des de l’Eataly, una botiga de productes gourmet amb una de les millors vistes de tot el port, mentre carreguem totes les pastes que ens permeten les motxilles i el pressupost. Per sort, encara ens queden unes quantes.