Humor irrepetible!

Gràcia escapulada: cent anys de la sortida al carrer del primer número de la revista 'Xut!'

per Albert Benet

La contra

| ARCA

Ara fa cent anys, el 23 de novembre del 1922, va sortir al carrer el primer número de la revista XUT! L’inigualable Valentí Castanys (1898-1965) va apostar per tractar l’esport d’una manera simpàtica, irònica i molt a la catalana. L’èxit va ser aclaparador. Del número 1 se’n van vendre prop de 3.000 exemplars, que es van duplicar de seguida fins assolir una mitjana d’entre 15.000 i 20.000, en plena dictadura de Primo de Rivera. El futbol s’havia consolidat ja com un fenomen de masses però la boxa i el ciclisme també tenien força presència a la revista.

El FC Barcelona va centrar la majoria de cròniques i vinyetes atès que era l’entitat més victoriosa i amb més socis. Tanmateix, l’Espanyol, rival etern dels culers i l’Europa, el més modest dels tres clubs grans de la capital catalana, també van tenir-hi un espai important. Com és sabut, al mateix Castanys se li atribueix l’autoria del qualificatiu periquitos als seguidors blanc-i-blaus per haver-los representat amb quatre gats semblants al Gato Perico.
A les acaballes de la temporada 1922-23, el primer número extraordinari de la revista va ser dedicat a l’Europa, amb motiu de la final del Campionat d’Espanya contra l’Ahtlètic Club. Aquella edició especial, de 16 pàgines amb caricatures i descripció dels jugadors graciencs, es va vendre als quioscs el dia 10 de maig del 1923 i va ser una promoció magnífica per als de Gràcia.  

El XUT! va aconseguir treure ferro a tot allò que envoltava el món del futbol: diners o polèmiques arbitrals

En Samitier, en Zamora i en Cros van ser caricaturitzats centenars de cops per en Castanys o l’Opisso (autor de contraportades magnífiques). Aquest futbolistes van ser els tres jugadors franquícia del Barcelona, l’Espanyol i l’Europa durant quasi una dècada i tant la seva trajectòria esportiva com la seva vida privada donaven per a escriure tota mena de comentaris reals o inventats amb un to divertit que feia riure fins i tot al seguidor més fanàtic de tots.

Perquè el XUT! va aconseguir treure ferro a tot allò que envoltava el món del futbol: els diners, les esbatussades a Canaletes, els interessos de la FCF i les polèmiques arbitrals. Ningú no s’escapava del punt de mira del Dova, en Quicoff PLongeón o en Quirova, els pseudònims darrere els quals gairebé sempre hi havia en Valentí Castanys, l’ànima de la revista del primer al darrer número, publicat el 14 de juliol del 1936. L’esclat de la guerra va suposar el tancament del XUT! perquè el seu director i prohom va abandonar Barcelona possiblement per por a ser empresonat o assassinat. A mitjans dels 40, va voler reprendre la revista però no va ser possible conservar ni el nom ni la llengua de la publicació. D’aquesta manera, El Once va ser el successor del XUT! durant gairebé dues dècades fins que la modernitat del sector periodístic el va matar. 

Per a rememorar aquella premsa genuïna i pensant en el derbi contra el Sant Andreu interpreto amb joia una estrofa de l’himne de l’Europa que el XUT! va escriure fa cent anys:  "Avant, Europa, avant sempre! Lluiteu vigorosament i tingueu fe en la victòria, Sense desmaià un moment".