Jaume Arnella: "Cantem per poder respirar una mica i ser nosaltres mateixos"

Amb Biel Majoral i Vicent Torrent, el músic repassarà trajectòria i anècdotes de vida a l'escenari del Tradicionàrius

Cultura

D'esquerra a dreta: Jaume Arnella, Vicent Torrent i Biel Majoral
D'esquerra a dreta: Jaume Arnella, Vicent Torrent i Biel Majoral | Cedida

És un referent indiscutible de la música folk i un fixe del 'Tradi'. Enguany hi serà en diverses ocasions, amb celebració del seu 80è aniversari inclosa, però això serà al març. La propera cita de Jaume Arnella amb el CAT serà el proper 29 de gener en el marc dels Foguerons i ho farà molt ben acompanyat. Amb Biel Majoral i Vicent Torrent, tots tres proposen un viatge per les Illes, València i el Principat a partir de cançons reivindicatives de l'imaginari col·lectiu dels Països Catalans. Arnella es confessa content i emocionat. I no és per menys.  

Des que vau estrenar aquest format de concert a finals de 2021, n'heu fet uns quants. Com serà el del Tradicionàrius?
Serà una mica igual i una mica diferent alhora. El que hem aconseguit és poder parlar de la nostra experiència, i a partir d'aquí anem ficant cullerada. Resulta una proposta íntima, parlem de les nostres dificultats i similituds i de com hem tirat endavant. 

Tota una experiència d'aprenentatge per al públic 
La nostra història és la història del públic. El que fem és veure la situació actual a través de les cançons. Segurament és una visió esbiaixada, però mires de donar resposta amb els mitjans que tens a mà: la veu i una guitarra. 

A més, la vostra experiència compartida ja ve de molt lluny...
Als anys 60 amb el Grup de Folk ja vam anar a València, que hi havia el Vicent Torrent, i també vam anar a Mallorca però allà la censura ens va prohibir totes les actuacions. Recordem tot això, recordem que la lluita no ha acabat, i cantem per poder respirar i ser una mica nosaltres mateixos.

La teva trajectòria està farcida de col·laboracions i projectes compartits. No entens la música d'una altra manera?
He col·laborat molt, cert, amb gent molt jove i amb músics diferents, com poden ser Fetus, o que aporten una altra visió, com el Carles Belda. També m'encanta compartir projectes amb els de sempre: amb Rafael Sala i Joan Crossa.

Has participat en gairebé tots els festivals Tradicionàrius i no podies faltar al concert 'Jordi Fàbregas DO'. Què et va semblar? 
Crec que només he fallat una edició! El concert d'homenatge al Jordi va ser molt emotiu. Vaig cantar Elogi d'una faràndula, un tema que sempre cantàvem plegats, i ell tocava l'harmònica. Cada vegada que la canto m'emociona. Amb en Jordi m'unia un gran lligam.

En una entrevista al 2019, ens vas dir que viure de la faràndula era un miracle. Després d'una pandèmia i el sotrac del món de la cultura, et reafirmes?
Considero que hem anat a pitjor des de llavors. Ara diria que és un súper miracle. No sé què s'ha de fer, però com qui té els mitjans i els recursos no estan fent la feina, ens haurem d'organitzar nosaltres mateixos. 

Però en canvi hi ha molta qualitat artística.
Hi ha gent que està fent cançons guapíssimes però no tenen sortida. Si veus un cambrer que et tira la cervesa a sobre, li has de preguntar 'quin instrument toques'? 

Tu sí que has pogut viure de la música. Et consideres afortunat?
Molt, perquè ara miro l'entorn i veig músics molt ben calçats, i en canvi nosaltres anàvem amb una sabata i una espardenya. 

El concert del 29 s'emmarca en la programació dels Foguerons, que fan 30 anys. Més especial encara?
És una alegria i una emoció tocar amb el Biel Majoral i el Vicent Torrent i amb la resta de músics. I amb Foguerons, més follón!