"M’agrada veure les illes com a territoris diversificats"

Entrevista a Ramón Sallés, viatger i escriptor

La contra

Sallés al jardí de la llibreria Haiku
Sallés al jardí de la llibreria Haiku | Silvia Manzanera

Des de petit volia viatjar. Va estudiar Turisme i va treballar en vàries agències de viatges. Ha editat el seu primer llibre, Destellos de Japón (Comanegra), que el presenta a l'Altaïr el 2 de febrer a les 18.30, i acaba d’escriure el seu segon llibre de viatges, aquest cop de Grècia. En parlem a la llibreria Haiku, on participa en el Club de Lectura de Literatura Japonesa els dissabtes.

Per quants països has viatjat? 
Tota Europa, inclosa la de l’Est. També pel nord, centre i sud Amèrica, per Àsia i alguns països d’Àfrica. Em falta Oceania. Vaig anar a la Xina al ’87, quan estava mig tancada al turisme.

Per mi viatjar significa...
Descobrir que el món és més gran del que ens imaginem i alhora el més essencial és comú arreu.

I el Japó que té que ens falti? 
Japó és un país encisador, sorprenent, divers. Culturalment estem als antípodes, ells avantposen el col·lectiu, allò comunitari al personal.

Hi volies anar? 
No m’atreia especialment. Vam anar-hi amb la meva parella per casualitat. Ella tenia una feina a Seül i vam decidir arribar-nos fins al Japó. Els primers dies estava desorientat.

Per què? 
Notava que havia anat a parar a un món curull de protocols i petites subtileses on em sentia maldestre.

Posa’m un exemple. 
Coses petites i quotidianes. La manera com cal donar els diners en pagar en una botiga, o com cal esperar el tren. Per no parlar de com funcionen els vàters.

I a Grècia que li hem d’envejar? 
A Grècia encara es troben espurnes d’allò que configura la nostra civilització occidental, en comportaments que no es troben enlloc més. Una humanitat entendridora.

Molt diferent de nosaltres? 
A molts restaurants l’aigua és gratuïta, la rebuda és d’una cordialitat sincera. Les recomanacions a les botigues són sorprenents (et recomanen els articles de preu més econòmic). Es viu un concepte d’hospitalitat del que s’anomenava filoxenia. 

Què significa? 
A la Grècia antiga quan un foraster arribava era sempre ben acollit. Se li donava menjar i beure, a vegades fins i tot se li oferia un bany i roba neta abans de l’àpat. A l’acabar se li preguntava qui era i d’on venia, no abans.

Els teus llocs preferits són illes? 
No, no en tinc predilecció. M’agrada veure les illes com a territoris diversificats, no homogenis. Japó és un conjunt d’illes, un arxipèlag, però jo l’entenc com un continent. Al nord el clima és gairebé siberià i al sud, a les illes Ryūkyū, és tropical.   

Quan viatges prefereixes conèixer el lloc o conèixer-te a tu?

A certa edat el viatge definitiu és el nostre interior, però viatjar ens ajuda a conèixer-lo. Cal sortir dels tòpics per fer descobriments.

Per escriure bé és important llegir molt. Quins autors t’han impactat més?
Per esmentar-ne alguns: Thomas Mann, Vladimir Navokov, Lawrence Durrell, Nikos Kazanrzakis. Si hagués de destacar-ne un només: Yasunari Kawabata. En el cinquè viatge al Japó només volia anar al lloc on va escriure País de neu.

La meditació, tu que la practiques, és una manera de viatjar? 
És una manera de viatjar endins. El concepte està molt maltractat, però meditant pots veure una part de tu que normalment no veus pel soroll exterior.

Clara Darder