Badia plega. Ho intuíem. No pel garbuix d'enquestes que complicaran la continuïtat de BComú allà on han arribat fins ara sinó perquè a Gràcia ni ens imaginem que un regidor pugui durar tres mandats; amb dos quasi complets i continuats Badia ja ha protagonitzat un fet insòlit.

Temps hi haurà per analitzar aquests dos mandats, que han tingut no pocs focus de sacseig i de més o menys concreció (la gestió de les places, l'estat del pla Vallcarca, l'Abaceria, el nou catàleg arquitectònic i nou PGM, les reformes de Riera de Cassoles i ara Pi i Margall, la gestió de les instal·lacions esportives, la nova mobilitat i les noves superilles, el Banc Expropiat, el Park Güell, Dones del 36, l'Alzina, Baixada de la Glòria...). Però si hi ha una cosa que ha aconseguit Badia és no deixar ningú indiferent: condicionat per la quantitat de carteres de ciutat i d'àrea metropolitana, el regidor de Gràcia ha estat reconegut per bé i per mal, li han demanat la dimissió quan habitualment aquests trets anaven directes a alcaldia, i la seva premissa sempre ha estat l'efectivitat, ser efectiu, o com es diu popularment, tirar milles. Una altra cosa és que els tràmits municipals siguin insofribles. 

En el primer mandat no es va entendre que delegués l'autoritat en el seu equip, que a vegades no li apagava focs sinó que els encenia, i en el segon mandat s'ha percebut un acostament als veïns, també amb un equip de govern coix en alguns moments però més conciliador, encara que també calgués cedir a algunes pretensions dels socis de govern.

Badia se'n va perquè serà pare al juliol, i això és incompatible amb una agenda embogida que a Gràcia només havíem percebut amb el Mascarell regidor (i portaveu i regidor de Cultura). Badia tenia ganes de veure arrencar projectes dibuixats i segur que trobarà a faltar la brega veïnal. No el veiem tancat a casa i trobarà altres trinxeres. Ha estat un plaer, alcalde.

Albert Balanzà