Feia anys que no es veien però de seguida van reprendre l'amistat que tenien quan ella era una estudiant de filosofia i alumna seva. 'El arte de conversar' neix de converses llargues al bar de l'Estudiantil de la plaça Universitat entre la poeta Mercè Amat i Raúl Gabás, catedràtic emèrit de Metafísica de la UAB. El 2 de febrer el presenten a la llibreria Documenta (19h).

Com sorgeix la idea del llibre?

Aquest llibre neix de converses llargues al bar de l'Estudiantil de la plaça Universitat amb el meu estimat professor Raúl Gabás, catedràtic emèrit de Metafísica de la UAB. Feia anys que no ens veiem i vam reprendre el contacte tan amical que teníem quan jo era una estudiant de filosofia i alumna seva en diverses matèries (Estètica, Història de la Filosofia Contemporània, Heidegger i el temps, Teoria Crítica -Escola de Frankfurt-). Vam pensar que la conversa en la nostra societat i en la forma de vida actual es trobava malmesa. Ens calia lloar-la de nou per oferir especialment als nostres joves la confiança en la paraula enraonada i compartida. No podem deixar de creure en la recerca individual i col·lectiva que té el llenguatge com la millor eina per afrontar els reptes continus que la vida ens planteja. El llenguatge i la comunicació ens constitueix com una arrel que tan sols pot viure si s’endinsa en les profunditats de la terra que, alhora, modifica.

Quins han estat els reptes a l'hora de plantejar un llibre a quatre mans?

Raúl i jo som els autors del llibre, aquestes quatre mans, però un grup d’amics ens acompanyen en aquesta aventura: quatre músics (Josep Maria Gironell (piano), Carles Franco (violí), Miquel Pujol (violoncel) i Eduardo Diago (guitarra) i l’Antonio Torres, músic també i professor. A tots ells els agraeixo la seva participació generosa i entusiasta.

Pensar i entendre's amb el Raúl és una pràctica sana i estimulant. Hem treballat amb la cordialitat del diàleg franc i acollidor, també rigorós. Primerament, ell va entreveure i establir els apartats de la primera part del llibre, la part filosòfica que escriu amb traça i saviesa. La segona part, la conversa entre poemes i composicions musicals, em va exigir aprofundir en la comunicació humana i dir finalment algunes escenes amb paraules  precises de la mirada poètica. Els vint poemes que en resulten els vaig presentar als músics i ells se’ls van fer seus. Cada músic ha creat cinc belles composicions inspirant-se en cinc poemes, i les partitures apareixen al llibre. Vam pensar també en fer un punt de llibre amb codis QR per poder escoltar la gran part d’aquestes peces.

Quins són els principals temes que planteja el llibre?

El llibre tracta del llenguatge com a font d'on ha sorgit el món humà, com un torrent inacabable de relacions, a voltes força impenetrable i enganyós. Filosofia, poesia, música i una anàlisi sobre aquest art privilegiat musical ens apropen al diàleg humà on el silenci és també eina comunicativa allunyant-nos dels sorolls.

A l'era de la comunicació conversem més?

Crec que no conversen malauradament. La conversa requereix temps, la lentitud del pensament quan s'engresca a recórrer aquell camí de recerca compartida davant el que cal entendre i saber, davant el que cal fer i refer, davant del que ens inquieta i ens trasbalsa, davant el que ens omple de bé i gratitud. Aquesta recerca avui agonitza i amb ella nosaltres. Ferida es troba en xarxes que hem fet inhòspites i hostils, també en moltes altres dimensions ben reals i directes (món laboral, àmbit educatiu, relacions interpersonals, etc.).
 

Malgrat la sobre comunicació, hi ha més soledat?

Crec que així és, tal com dius. Una soledat que ens distancia cada vegada més els uns dels altres. Vivim en una societat on el fer materialista de la productivitat del mercat i l'individualisme han envaït totes les esferes vitals i no ens deixen pas ser. Vivim sotmesos i manipulats en un món que ha fet del consumisme el seu signe d'identitat i això ha generat l'agonia del que ens fa plenament humans. Avui creiem que ens comuniquem quan operem amb la meravellosa i suggerent tecnologia a les nostres mans, i tot plegat és un engany o cant de sirena, perquè el que realment succeeix és tan sols el seguiment de fonts que ens autoafirmen i no ens presenten cap dubte ni contrarietat. I sense dubtes, sense contrarietats, en nosaltres no es desperta cap pregunta, cap recerca s'inicia i, per tant, no hi ha conversa. Restem sols. Vivim en la soledat desconfiada dels guetos de nou. Una soledat que també és objecte d'una manipulació perversa quan ens abandonen a la vivència pueril de les emocions sense el concurs de la reflexió raonada. Hem de combatre i molt activament aquest panorama desolador que ens pot fer perdre la confiança en la humanitat.

Per què conversar és un art?

Plató, de la mà del seu mestre, Sòcrates, ens ensenya que la conversa és el recurs més adient per expressar la vida humana. Conversar és una de les millors creacions humanes per habitar aquest món que desconeixem i necessitem conèixer i pensar. Conversar, una forma d'estimar, la més fonda i que ens perfà: malgrat les adversitats, l'escepticisme, el dolor, el nihilisme i la devastació del mal que ens ronden, crec que homes i dones, petits i grans, joves i vells, són fets per buscar sense descans i plegats, fets per sentir i dir, comunicar i engrescar a altres les seves vivències de sentit. La pensadora alemanya H. Arendt escriu: "Els humans, tot i que han de morir, no han nascut per a això, sinó per començar". També ho crec, perquè del fet de viure sempre en fem una història, un relat ben viu i significat pels amors (i desamors) que l'han impregnat, una història única, però enmig de la dels altres, vius i morts, un llegat que altres rebran i rememoraran en la seva recerca íntima i compartida també.

Amb què t'agradaria que es quedessin els lectors?

Amb ganes de conversar, és clar. Amb ganes de repensar les seves relacions amb els altres i les seves accions, assajant la confiança amb la paraula raonada i en aquest sentit confiats "al nosaltres". M'agrada pensar que la música, la paraula poètica i la reflexió filosòfica poden humanitzar-nos encara i enaltir les nostres ànimes.

Altres projectes en marxa, o un nou poemari?

El Raúl, escrivint contes per a adults i infants, també una obra sobre el temps, tal vegada va publicar "Esquiar fuera de pista" i “Recuerdos de Cerler”. I jo ara em trobo fent un segon llibre de poemes -el primer, “A recer de les ventades”, va ser publicat l’any 2015- i un treball poètic amb altra autora, un diàleg entre fotografia, ceràmica i poesia. També coordino un llibre sobre el dolor que reuneix ciència mèdica, pràctica de la fisoteràpia i servei d’infermeria, periodisme, psicologia, filosofia, teologia, música, fotografia i il·lustració, cançó, relat i poesia. En aquesta obra no escric poesia sinó l’anàlisi filosòfica. I finalment em fa contenta dir-vos que un assaig sobre Art i Creació veurà aviat la llum.