Cofundadora de la Fura dels Baus, Teresa Puig té una llarga trajectòria en el món del teatre. Fa sis anys que dirigeix La Casa dels contes, un espai per a tots els públics, amb musicals, titelles, narració oral, poesia... Un lloc de trobada i una manera de veure el món.

A punt de fer sis anys de programació cultural contínua, quina valoració en feu?
Positiva, des que vam obrir encara hi som i ens falten hores. Tirem endavant gràcies a la generositat dels artistes i la curiositat del públic. Al principi veia vianants que passaven davant la porta i ni s'aturaven; què difícil donar-se a conèixer! A banda del confinament, en sis anys no hem parat. Ara molts ens coneixen tant de la ciutat com d'altres indrets que venen expressament atrets per la programació. 

Llavors ja teniu un públic fidelitzat. Què hi oferiu?
Volem que les famílies i el públic, nouvinguts a Barcelona que s'integren a través de la cultural, s'hi trobin com a "Casa". Vam començar fent algunes funcions de cap de setmana, i ara en fem unes deu; és a dir, unes quaranta mensuals. Una sala com aquesta ha d'estar viva. Fem cultura a peu de carrer, i moltes vegades amics de Casa dels contes s'acosten a la porta per preguntar què els aconsellem de veure. Compten amb nosaltres. 

Quin és el vostre tret diferencial. 
La proximitat, per les dimensions de l'espai el públic no és anònim. Tenim menuts que van començar a venir que encara no parlaven i van creixent amb nosaltres. He vist aturar-se nens a la porta i demanar als pares d'entrar; és molt gratificant. El secret és en creure en un projecte així i estimar les arts escèniques. 

La cultura com a necessitat vital...
L'ideari és fer cultura propera, accessible, i experimentar i obrir la porta a grups que volen mostrar la seva obra. Un hàbit com pot ser la bona alimentació. Elaborem bones emocions, amb elles fabriquem el pensament, l’estat d'ànim i la reflexió. Això ens fa més rics en recursos per viure. Volem ser un espai de trobada i concòrdia. Una manera de veure el món. Un tarannà que té molt a veure amb l'aire de Gràcia i amb entitats que fan la vida més humana en aquesta metròpolis.

Principals reptes?
De vegades és dur veure que algunes funcions no tenen convocatòria, i són feines molt elaborades i per poc que es pugui, mirem de no suspendre, ni que siguem poc públic val la pena fer-la. Tinc el repte d'arribar a col·laborar amb les escoles properes perquè als seus projectes s'inclogui activitats que podem gestionar des de aquí. Contrarestar la influència tan forta de les pantalles. Amb el Casal de Gent gran ja hi oferim programació de tota mena per a les persones de la residència.

Com veus el sector de la narració oral? Gràcia pot ser referent?
Els contes no són únicament per a petits, és la Literatura del teatre. És un gènere meravellós i si algú no ha vist mai un espectacle de contes per a adults, els convido a venir, almenys als de Gràcia.

Després de la pandèmia, s'ha recuperat tot el públic? 
En ser un espai petit ens fa flexibles i podem adaptar-nos a condicions adverses. Sense pretendre-ho anem creant una familiaritat amb qui s'acosta per a conèixer-nos. El temps de confinament i de restriccions en el contacte entre les persones ens ha fet veure la importància de poder-nos reunir i celebrar coses, com un ritual, ja que som fets per a compartir, i La Casa dels contes ofereix aquesta possibilitat.

Quines expectatives de futur tens? 
Fer-me càrrec de l'associació era una nova empresa per a mi; ara compto amb la col·laboració de bons amics que fan més fàcil la feina de gestió. Tots sumem. És un projecte que té sentit mentre hi hagi idees, i ens falten hores per incloure més coses. Estem oberts a tot el que sigui expressió artística i formació escènica.