Àngels Tomàs (Barcelona, 1955) va ser la primera consellera de Gràcia que va anunciar -el juny de 2021- que no repetiria en el proper mandat. "Com a consellera he fet gairebé tot el que he volgut", conclou fora de micro en aquesta entrevista. Cinquanta anys d'activisme (encara milita al PORe/L'Aurora), de l'acció global a la local i sempre feminista, Tomàs diu ara que després de deu anys al Districte ara vol tornar a l'altra banda, per exemple, dedicant-li un nou temps a l'Associació Veïnal Vila de Gràcia, "la del meu barri". 

Ho has dit molts cops en els últims mesos: volies tornar. T'ha plagut, però, exercir el govern local? 
Sí. La majoria de la meva vida ha estat d'oposició i amb BComú es va obrir una finestra d'oportunitat. També és cert que amb 5 pots fer una cosa i amb 10 una altra. Però al govern he defensat que penséssim també en la visió de l'altra banda.

Tu venies de l'esquerra alternativa, quan es notava molt que hi havia ICV i EUiA. BComú ha servit per millorar aquest espai?
Sí, des del 2015 fins ara s'ha atemperat perquè hi havia gent més propera a la CUP, gent més institucionalitzada... Es nota encara la relació entre institució i moviment.

Què vols fer ara en concret?
Doncs una cosa tan simple, si vols, com tornar a l'associació de veïns. No és que em necessitin... També tinc ganes de descansar.

Mires molt cap al barri però tu has tingut un vessant internacionalista, per exemple, Bòsnia. 
Sí, durant nou anys amb Toni Barbarà, vam representar el Partit de l'Esquerra Europea i érem l'única organització d'un tros d'un país. Amb el Procés ho explicàvem per Europa i allà no entenien res.

Que està pitjor el món o el barri? 
El món, sens dubte. La guerra o que no ens hem posat d'acord ni per fer una mani. I el barri està millor, si bé aquí topem amb el discurs NIMBY, complicat de gestionar.

En aquest mandat has estat consellera de Salut i més enrere vas gestionar el futur de l'Esperança.
Ens n'hem sortit amb la Covid, amb una infraestructura que ja venia donada per ciutat. I amb l'Hospital de l'Esperança han passat coses bones com el trasllat de salut mental per al barri i coses pendents com els serveis de rehabilitació d'atenció primària.

8-M aquesta setmana. Com esteu les dones? 
Doncs cadascuna, com pot! Jo crec que bé però hi ha preocupació. Avancem amb la interrupció de l'embaràs i la llei trans però també hi ha un corrent de reacció que està desacomplexat.

També et vas significar molt al barri per l'assassinat de Maria de los Ángeles Chibán. Com estem ara? 
Millor, amb més eines. Ara també es comptabilitza tot, però també hi ha un avenç generacional.

Tema Nomenclàtor, una cartera teva també. És útil reequilibrar a favor de les dones o postureig? 
Sí que serveix. Ha servit per posar les dones en primera línia. Aquest mes tenim set o vuit estrenes, que no totes són de dones també.

S'ha acabat el temps de govern BComú a Barcelona? 
Esperem que no. No hi haurà majoria absoluta i caldrà governar amb uns o altres. Penso fer campanya per tornar a guanyar.

Tres coses, per acabar, que reivindicaràs en el proper mandat guanyi qui guanyi. 
Més habitatge, més salut amb comissions de seguiment als CAP participades per veïns i sanitaris (a Gràcia fa 4 anys que ho demanem al CatSalut) i a favor d'una resolució equilibrada per a l'Abaceria.