"Em pensava que t’havies mort”, em diu només entrar al seu pis del carrer Bruniquer. Als seus 94 anys i mig no ha perdut aquella ironia fina que l’ha acompanyat al  llarg de la seva vida. És Sant Medir. Festa grossa a la Vila de Gràcia. Mentre els romeus reparteixen caramels davant l’escola Nou Patufet i les colles completen els itineraris matinals, he decidit passar una estona ben dolça al costat d’un europeista de cine, que no veia des del 2019.

En Miquel Saltiveri (1928) fou el darrer fotògraf oficial del CE Europa que utilitzà els rodets previs a l’era digital i gràcies a ell, es conserven, en d’altres imatges, els retrats dels jugadors dels anys 90, fotografies úniques de l’enderroc del camp vell i de la construcció del Nou Sardenya.  Sortosament, ho té tot ben arxivat en àlbums amb la qual cosa els té a resguard de qualsevol atac informàtic. Un llegat, que no perilla pas que es perdi perquè el seu fill també ha heretat l’estimació per l’Europa i el col·leccionisme de tot allò que té a veure amb el club de l’escapulari blau.

Tot i no sortir de casa, segueix l'actualitat de l'Europa pels diaris i per aquest setmanari i no es perd cap dels partits que ofereix Betevé

Amb en Miquel comparteixo l’admiració per a tres icones de l’equip que va aconseguir l’ascens a Segona B la temporada 1994-95: els capitans Ventura i Capella i l’entrenador Pep Rovira. I és potser per aquest motiu que m’ha rebut amb la taula plena de retrats d’aquestes ídols. De tots tres, en Saltiveri en guarda un record excepcional perquè els va tractar de ben a prop i pot donar fe de la bonhomia que desprenien sempre dins i fora del camp.
També m’ensenyà amb orgull els muntatges fotogràfics que va fer amb motiu de les copes de Catalunya guanyades els anys 1997, 1998 i 2015, que ja li havia comprat en el moment que els va fer. Perquè, tot i ser un fotògraf no professional, va tenir l’encert de vendre les fotos que feia o recuperava de llibres i cromos antics. La sala de premsa-museu del Nou Sardenya és plena d’imatges fetes per en Miquel.

Però molt abans que esdevingués fotògraf del club, ell era ja un seguidor europeista fidel. No endebades, diu que es va fer soci del club el 1952 i va donar-se de baixa quan la seva esposa va emmalaltir, ara fa uns deu anys. De tots aquells anys, recorda molts jugadors bons entre els quals me’n destaca: Àngel Martínez, Granés, Joanet, Tomàs, Elizondo, Aguirre, Salud, Farrés, Pàmpols, Pedrín, Pep Rovira,Sagrera, Suescum, Pantoja, Ventura, Capella, Gallardo, Carmona, Lucas, etc.  

Actualment, tot i no sortir gaire de casa per motius de salut, segueix l’actualitat de l’Europa pels diaris i per aquest setmanari i no es perd cap dels partits que ofereix Betevé.  I, a més, a més, el seu fill li explica totes les novetats que publica el web del club. Precisament, el successor d’en Saltiveri va ser l’Àngel Garreta, que va començar fent fotos dels partits. Segons recorda ell mateix, després de veure’l varis dies damunt la gespa del Nou Sardenya en Miquel li va dir: “Noi, oi que tu vindràs tots els diumenges? Doncs jo ja em puc jubilar!” 

Després d’aquest regal de Sant Medir enfilo el carrer de l’Escorial amunt fins arribar al restaurant Disbauxa, on m’espera un dinar amb amics, tots ells europeistes. Com en Saltiveri, portem l’Europa al cor i quan veiem la bandera dels Ben Plantats del CE Europa se’ns acceleren les pulsacions. O bé quan marquem en el temps d’afegit. Quin sofriment, Déu meu!