per Carina Bellver Santa Àgata, Santa Rosa i Santa Magdalena, els tres carrers que limiten la plaça Trilla, no tenien res de santes. Malgrat que es van falsament canonitzar per a l’eternitat, en realitat aquestes tres dones -més mortals que divines- eren familiars d’Antoni Trilla. Ara, a la comissió de treball del nomenclàtor gracienc se li ha girat feina per recuperar el nom original i posar fi a aquesta ‘fakenews’ històrica, com explicava l’Independent (vegeu núm. 730). Més enllà de l’anècdota, a la nostra ciutat hi ha 53 carrers amb noms de religioses, una categoria que esdevé la segona més utilitzada al nomenclàtor barceloní per darrere de les propietàries (56 carrers) i per davant de les polítiques (33). Aquestes tres categories sumen el 44% de tots els carrers barcelonins, mentre que les científiques només representen prop d’un 5%. Una xifra que esdevé el triple si la comparem amb els referents masculins de la mateixa categoria i que demostra que les vies amb nom femení encara són una minoria a la ciutat. En total, a Barcelona hi ha 323 noms de dona i 3.895 d’homes. Segons dades de l’ajuntament, hi ha 5 vegades més noms masculins que femenins al nomenclàtor excepte als espais verds, on el 70% té nom de dona. És més, si suméssim tots els carrers, veuríem que hi ha 7 vegades més quilòmetres de vies masculines que femenines. Segons les mateixes dades, caldrien 400 anys per arribar a una certa paritat de gènere al nomenclàtor, a raó de 4 carrers de dones per any... Ens hi posem?”.