per Albert Vilardaga Les lligues de bàsquet porten poc més de dos mesos en marxa i ja hem rebut tres grans notícies d’equips de Gràcia, una del Vedruna i dos dels Lluïsos. Independentment dels resultats d’aquests equips, la pitjor de les notícies que pot rebre un grup sempre són les lesions, sobretot si són greus, i més en esportistes amateurs. Haver de superar una operació, buscar hores per fer una bona recuperació, compaginar-ho amb la feina i a sobre sense poder gaudir del que t’agrada és una tortura. Doncs la primera a tornar a les pistes va ser l’Adriana, del júnior del Vedruna, desconec el seu cas però gent del seu entorn m’ha explicat que ha tornat amb molta energia, la qual cosa celebro, perquè li queden molts anys per davant. La següent en tornar va ser la Maria, del sènior dels Lluïsos, aquest cas sí que el conec de més a prop, la Maria es va lesionar el genoll vestint la samarreta del Safa Claror fa uns dos anys, i no ho ha tingut fàcil, les recuperacions d’aquestes lesions sempre són una murga, i a vegades es compliquen més del que ens agradaria. L’últim en tornar ha estat el Medir, un dels emblemes del sènior dels Lluïsos, que ha ajudat la Maria a recuperar-se de la lesió mentre ell es recuperava de la seva. A tot això no em vull oblidar del Canyes i el Ricky, que són molt tossuts, perquè els seus casos no és la primera vegada que es lesionen de gravetat, passen pel quiròfan i ho tornen a intentar. A tots ells els hi tinc admiració, el que han aconseguit té molt mèrit. Creieu-me, sé del que parlo.