per Joan Lafarga, geògraf La República de Gràcia continua fent via. El passat 27 de novembre a l’assemblea de ciutadans lliures de Lluïsos de Gràcia l’Oriol Hosta ha traspassat el seu llegat de president a Rafael Giménez. Normalitat democràtica. Sort, nou president, la llarga historia de Lluïsos et reclamarà una responsabilitat que de ben segur portaràs amb il•lusió i bona feina. I amb bona feina Oriol Hosta ha tancat la seva presidència després de 8 anys extraordinaris que deixaran un senyal molt potent en la història de l’entitat i també de la Vila que l’aixopluga. Més enllà del que es veu, hi ha el que no es veu. A Gràcia, des de sempre, hem estat més de persones que de pedres ben posades, més socials que arquitectes, més de lluita i circulació d’idees que de grans edificis plens de llums però sense vida. Cal dir, però, que Oriol Hosta, al damunt, ens deixa un llegat arquitectònic-patrimonial de gran nivell (la nova seu de l’entitat, el Guggenheim gracienc) però sobretot ens regala un període de màxim arrelament i compromís, social i de país, que en el pensament de Lluïsos ve a ser el mateix. Es ben sabut que Lluïsos de Gràcia, d’ençà els presidents anteriors que jo he pogut conèixer personalment (Agustí Vilajosana, Carme Segura, Jordi Casassas, Francesc Xavier Ripoll) es gestiona amb valors obertament i desacomplexadament republicans: democràticament, escoltant tothom, des de la participació, des de la solidaritat, fent de l’oci, el lleure, l’esport i la cultura els valors ciutadans que han de ser insígnia del conjunt del país. Fent societat. Un projecte de societat, sempre civil (perquè a Catalunya societat i civilitat són el mateix) que viu incrustada republicanament dintre de Gràcia i la seva gent. Mastegant ciutadania cada dia de cada dia.  Quan encara ens preguntem si la República Catalana va anar més enllà d’una efímera proclamació política, Lluïsos ens respon que hi ha petites illes republicanes disposades a formar part d’una de més gran. Un país on la llibertat, la fraternitat i la igualtat siguin l’estendard. On el protagonisme és de les persones que dia a dia entren, viuen, treballen i gaudeixen de les moltes activitats socials que s’hi desenvolupen sense aturar-se mai. Si la societat es mou Lluïsos també i si la societat reclama, Lluïsos ofereix. Una escola de ciutadania lliure i participativa en diàfana contraposició als que ens volen súbdits, acrítics i en silenci. Si aquest país nostre assoleix el cim de la llibertat serà amb aquests valors que es respiren a Lluïsos i a tants espais de llibertat que té el nostre país. Durant aquests darrers vuit anys, Oriol Hosta amb un treball incansable ha sabut fer-nos sentir a tots els socis i sòcies orgullosos i republicanament compromesos amb tots aquests valors. Amb ell Lluïsos ha crescut i ha millorat el país.  Gràcies, Oriol, pel teu grandíssim treball. Impecable. Gran, gran, gran. No ho sé dir millor.