per Pere Martí Mentre els carrers comencen a engalanar-se per l’arribada del Nadal i tothom comença a omplir neveres per preparar els grans àpats que acompanyen aquestes festes, hi ha quatre persones fent vaga de fam en una presó. I ens demanen que no deixem de celebrar el Nadal, que gaudim amb la família, que aprofitem aquestes dates per estimar-nos. Ells, que no ho podran fer, per segona vegada. No ho podran fer perquè la justícia espanyola els té tancats en presó provisional per haver organitzat el referèndum de l’1-O. Una vergonya que la justícia europea ja ha denunciat. Una vaga de fam no és una broma. A partir del tercer dia ja té conseqüències per a l’estat de salut de la persona que la fa. I dissabte farà una setmana que la van començar.  Cada dilluns familiars i amics dels presos es concentren davant l’ajuntament de la Vila per protestar pel seu empresonament. Alguns dies hi ha els pares del Jordi Sánchez, altres la companya de Jordi Cuixart, amics i gent solidària que protesta davant aquesta injustícia. Durant unes setmanes, els manifestants han hagut de veure com el regidor, Eloi Badia, no col·locava la pancarta de solidaritat amb els presos amb l’excusa que hi ha d’haver espais per altres ‘lluites’. Un argument molt poc sòlid, que finalment ha rectificat, potser perquè s’acosten les eleccions municipals. En tot cas, des de divendres la pancarta torna a ser al balcó. On ha d’estar per recordar-nos que a la presó hi ha gent carregada de raó.