per Pere Martí

Torna a sonar el Bella Ciao a les places. Hi ha una revolució? No, hi ha eleccions municipals. I cal recuperar el que no s’ha fet des dels despatxos en quatre anys. Potser no s’ha pogut, perquè les institucions tenen límits. Tot és un aprenentatge. Per canviar els preus dels lloguer, per aturar el vertiginós augment, no es pot fer només des d’un ajuntament. Cal tenir un estat per fer-ho. I a l’estat espanyol no hi ha cap govern amb voluntat de frenar aquesta bogeria

És com els CIE. Recordeu que els havíem de tancar? Doncs no podem, perquè depèn de l’estat. I no hi ha cap govern espanyol, ni de dreta dura ni d’esquerra descafeïnada disposat a fer-ho. Hem d’ajudar els refugiats, podem posar un monument a la Barceloneta, per anar comptant els morts, però el permís perquè salpi l’Open Arms el dona l’estat. I estem parlant del Port de Barcelona.

En diuen eleccions municipals, però moltes coses que volem no les podem fer des dels ajuntaments. Ens calen més eines. Per això hi ha gent a la presó, que es va arriscar perquè tinguéssim un estat, com el gracienc Quim Forn, que és candidat en aquestes eleccions. He passat per davant la seu del districte i la pancarta dels presos polítics ja no hi és. Són temps de renúncies. Afortunadament, hi ha un veí que l’ha posat a la mateixa alçada, en el seu balcó, per vergonya de l’equip de govern del districte.

No hi ha polítiques d’esquerres sense memòria. No es poden canviar les coses sense tenir un estat. Tot el que ens prometen són pedaços si no va acompanyat del poder polític per fer-ho. Manuel Valls, el jacobí, ho sap molt bé, però els barcelonins ja tenen prou turistes. Tornarem a votar i amb una mica de sort l’esperpèntic forner del PP podrà seguir fent pans de pagès. Les baguettes no agraden.