La precarietat mata

per Silvia Manzanera

Un repartidor de Glovo mor atropellat fa uns dies a Barcelona i la protesta comença escampar-se per les xarxes socials i per les parets de la Vila en format de pintada. El missatge és contundent: #GlovoMata. O traduït, la precarietat mata. La queixa no arriba tard, perquè les protestes i els advertiments del perill de les nefastes condicions de treball d’alguns sectors ja venen de lluny, el problema és que ningú les té en compte, ningú que tingui el poder real de canviar-les. Mentrestant, els riders se la juguen cada dia i els beneficis de l’empresa s’incrementen satisfent les necessitats del consumisme més descarat. Demanem des de casa el sopar guaion del japonès de moda i els que ocupen la cadena laboral més baixa comparteixen llicència perquè no tenen papers o no poden pagar-se la quota d’autònoms. I així, entre uns i altres, alimentem una roda que acaba en tragèdia. Almenys les protestes no s’han aturat i aquest mateix dijous la Intersindical Alternativa de Catalunya i la plataforma Riders x Drets han aconseguit fer-se un lloc informatiu acaparat per les quinieles postelectorals per denunciar l’explotació que pateixen els repartidors d’aquesta empresa, els responsables de la qual no han trigat en anunciar la seva disponibilitat a negociar. Faltaria més. Però qui realment hauria de fer les passes definitives i necessàries per aturar aquesta situació nefasta és l’administració pertinent, els responsables de protegir les persones treballadores que potser no fan comandes a locals fashion des del sofà de casa seva però també tenen gana. I drets. És qüestió de fer complir la llei, a vostès que els hi agraden tant, les lleis.