per Pere Martí

Tots som turistes. Tots hem anat a un lloc o altre, de forma superficial o de forma més profunda. Hem fet el guiri o ens hem preocupat de saber una mica més sobre el país que visitem. Amb guia o sense guia. En grup o sols. Però tothom és turista. De viatjants, en queden molt pocs. No és el mateix fer turisme que viatjar. La massificació del turisme ha matat el viatger i ens a convertit en un producte de masses, del qual és molt difícil marxar. Ningú vol ser guiri, però tots ho som.

Ara fins i tot, podem ser guiris a casa nostra. Podem pujar al Park Güell, passant per la Travessera de Dalt i el carrer Larrard. És com visitar Montmartre, fa pujada i els comerços són més o menys els mateixos. Les botigues de souvenirs encadenades una darrera l’altre, algunes amb pretensions d’artesania local, naturalment falsa, algun fast-food, com el de la cantonada de Larrard amb Travessera i poca cosa més original. D’original, només queda el parc. La resta podria ser en qualsevol barri turistificat d’Europa. Una tendència que es comença a generar al voltant de la casa Vicens i que si no s’hi posa aturador, acabarà igual.

He llegit que el districte vol intentar evitar-ho, per frenar la pèrdua del comerç tradicional. La intenció és bona, però al voltant del Park Güell fan tard. Al carrer Carolines encara es pot salvar. Cal actuar per preservar el que ens fa diferents, més enllà del monument estricte, perquè és el que dona valor afegit al turisme. Si els carrers dels voltants són iguals arreu, a la llarga serà més original la Plaça del Raspall que la Casa Vicens. De fet, ja ho és. Però no ho digueu als guiris.