Imperfeccions

per Meritxell Díaz

Per un motiu, o més aviat, per diversos motius, mai he format part d’una comissió de Festa Major: quan era nena, perquè els estius marxàvem al poble a veure la família; quan era adolescent perquè, tot i quedar-me a Gràcia i gaudir de la Festa, el meu carrer no guarnia; passats uns anys, perquè em vaig exiliar a Sant Antoni, i des de fa deu estius, perquè visc a milers de quilòmetres de la Vila. Vull puntualitzar, però, que si se’m concedís una altra vida, m’agradaria viure l’experiència de ser festera.

Per això, tot fent un exercici d’imaginació, però parlant des del desconeixement -i perdoneu-me si erro-, quan penso en les comissions de carrers, veig petites estructures democràtiques que prenen decisions sobre les temàtiques dels guarnits, els materials a utilitzar, les activitats diürnes durant la Festa, què s’oferirà a les nits, els grups que pujaran a l’escenari… Unes comissions amb mecanismes de participació directa on es prenen decisions col·lectives i les idees de tothom tenen el mateix pes. Uns grups veïnals on es posen en pràctica els principis democràtics de limitació i control de poder. Uns festers i festeres que fonamenten el seu treball en la tolerància, la col·laboració i el compromís per crear el millor programa i contribuir a fer que la Festa Major de Gràcia segueixi sent la Festa en majúscules.

Quan enguany se celebren 40 anys d’Ajuntaments democràtics, no concebo altra forma d’organització. I és que sóc d’aquelles afortunades que ja va néixer en l’era democràtica, sense patir una dictadura. Diuen que la democràcia no és perfecta, però malgrat la seva imperfecció, voto per ella.