L’amic Joan

per Silvia Manzanera

Ara ja ha passat més d’un any des que el vam visitar a casa seva. Potser no fa tant però ara em resulten massa llunyans els temps en què el Joan venia cada divendres a la Perla per agafar l’Independent i aprofitàvem per fer-lo parlar, recordar i opinar de tot i de tots amb aquella saviesa modesta de persones cultes que han viscut molt. D’aquella visita, el boss en va fer un article preciós tot descrivint una fotografia d’ell amb l’Aurora, infatigable companya de vida, un dia de Sant Cristòfol de 1955. I el dire va escriure: en Joan Cervera és l’únic president que reconeixem a l’Independent de Gràcia. I per això és el nostre president d’honor. Absolutament d’acord.

Fa dies que mirem de tornar-hi. Tenim ganes de veure’ls, de saber que, encara que ja no passeja tan sovint pels carrers de Gràcia com abans, ni ens descobreix fets i racons que només uns ulls desperts com els seus veuen, sí que baixa de tant en tant a la barberia, i que ens segueix llegint. Ai, Joan, sort d’algú que ens vigila perquè ens estima.

I és precisament en aquests dies quan una gracienca atenta i compromesa aprofita la porta oberta de la redacció (ho està sempre, literalment i metafòricament; és el que té està a peu de carrer i que encara fa molta calor) per dir-nos que el Joan Cervera -a qui coneix de fa anys- es mereix un article, el reconeixement d’aquells a qui ell tant ha ajudat perquè no abandonéssim un projecte necessari malgrat els cops que la realitat ens propinava des de feia anys. Seguiu, seguiu fent aquesta feina, ens ha repetit mil cops el Joan. Tinc ganes de tornar-ho a sentir de la seva veu.