per Jesús Sánchez (@ciutatsatelite)

Tot gran procés històric ha vingut sempre acompanyat d’una revolució tecnològica (la roda, la impremta) i l’aparició de noves classes socials i ideologies. La societat capitalista va donar lloc a la classe obrera, a la lluita de classes, la ideologia marxista o els partits comunistes. Avui dia vivim un nou procés històric impulsat per la revolució tecnològica de les TIC o Tecnologies de la Informació i Comunicació i ha posat el món potes amunt en pocs anys. Visquem en la societat de la informació i el coneixement on, la (aparent) democratització de la informació i l’eclosió de l’economia de consum (oci, comunicació, turisme) ha provocat canvis estructurals econòmics a tots els nivells (des del domèstic fins als grans mercats financers). El trasbals econòmic ja ha provocat la primera gran crisi ben similar a l’etapa de desindustrialització i privatització de l’era Thatcher als 70 i 80. La reacció cultural d’aleshores va donar lloc a les anomenades tribus urbanes, moltes d’elles vinculades al desencant i al “no future” com a motor de resposta: punks, heavys o skinheads eren exemples ben representatius.

Avui dia han desaparegut les classes socials (només hi ha rics i supervivents), les ideologies i tota resposta cultural autèntica. Ergo, no hi ha tribus? Sí, però son diferents: iaioflautes, manters, kellys, mercaders de la ferralla o refugiats conformen una mena d’últims mohicans de la lluita i la solidaritat. Tots tenen en comú que son la resposta a la precarietat econòmica global i les injustícies. No porten xupes de cuir, tatuatges, ni crestes. El món s’està tornant tan salvatgement individualista i irreal que l’únic contrapès és el d’armar una tribu. Sona molt primitiu i ancestral i poc postmodern. Però accedir a molta informació no ens fa ni més crítics ni més dialogants. A moltes tribus de l’Àfrica els nens son educats per tota la comunitat. És tota una actitud davant el món. Pertànyer al món de la hiperventilació informativa ja no és un element diferenciador de la resta del món. És pertànyer a un ramat. Un ramat, on el pastor té forma de pantalla.