per Pere Martí (@peremarticolom)

No conec ningú que vagi amb un cotxe vell i atrotinat per plaer. Ni tampoc algú que no es vulgui canviar la moto vella per una de nova, a no ser que sigui un viciós del tema i circuli amb una moto clàssica, com la Montsesa Impala, o la Vespa 125 primavera, les Lambretta dels mods o alguna Harley antiga. Però fora dels col·leccionistes, la gent té el vehicle que es pot pagar i el fa durar tant com la seva economia li permet. Com més pobre, més dura un cotxe. Per obligació.

La decisió de l’Ajuntament de sancionar els cotxes matriculats abans del gener del 2000 o les motos d’abans del 2003 amb l’excusa de la posada en funcionament de l’àrea de baixes emissions a partir de l’1 de gener de l’any que bé és una absoluta barbaritat. La legítima i necessària lluita contra la contaminació no pot pivotar sobre els ciutadans que menys recursos tenen sense, com a mínim, un pla d’ajut per renovar la flota de cotxes i vehicles, una millora bastant notable del transport públic, impulsar el cotxe i la moto elèctrics a un preu assequible i un període de temps raonable per poder adoptar els canvis.

No cal ser un expert en la matèria per saber que la contaminació que pateix Barcelona té causes més greus que la circulació de motos i vehicles privats semi-nous. Si l’Ajuntament vol fer front a la contaminació, pot començar per autobusos i taxis, pels creuers del Port, el tràfic de vaixells i fins i tot els avions de l’aeroport del Prat. No ho farà, perquè tot i que tenim un ajuntament molt d’esquerres, no s’atreveix amb els poderosos i li és més fàcil fer ecologisme a costa dels ciutadans.

La mesura només beneficiarà els fabricants de cotxes i motos, que veuran com creix la demanda, i tampoc servirà per baixar gaire la contaminació, perquè qui té un cotxe o una moto, es tornarà a comprar un vehicle amb motor de gasolina, perquè els preus dels vehicles elèctrics només són assequibles a pijos amb mala consciència.