per Silvia Manzanera

Al·leluia, aquest nadal tornaràs a creure en l’orgasme. La frase, acompanyada amb la foto d’una dona amb cara de satisfacció, forma part de la campanya de la botiga eròtica Amantis que a Metro de Madrid sembla que no ha agradat; no volien que la paraula al·leluia s’associés amb les de nadal i orgasme. Amb l’església hem topat. Així que dimarts va decidir retirar-la per suposades queixes i ja teníem encesa la polèmica a les xarxes i a unes quantes influencers indignades. A la indignació tuitera es va sumar la pressió dels mitjans convencionals per una decla de l’empresa pública dels motius de la retirada. Resultat: aquest dijous Metro Madrid “recula” i mantindrà aquesta campanya que es centra en l’orgasme femení a través dels ja famosos succionadors de clítoris, uns aparells que ho estan petant molt: dos minuts i objectiu aconseguit, diu una amiga meva que ja és la prescriptora del grup. En aquests temps que corren massa, el fast també ha conquerit el sex. Que tampoc no és dolent si així ho decideix la prota en qüestió.

Sincerament, aquesta polèmica és una absurditat que posa en evidència la hipocresia i superficialitat amb què lidiem en el nostre dia a dia. No hauria d’haver estat notícia, però s’entén que Amantis també hagi aprofitat per defensar la seva postura, reforçada amb les paraules de Cristina Brondo: “cadascú té dret a creure en el cel que vulgui, jo crec força en el cel d’amantis”. Jo, que tampoc sóc gaire de creus i cels, no m’he pogut resistir a ajuntar en un text d’aquest cast setmanari les paraules al·leluia, nadal, orgasme femení. I sobretot, succionador de clítoris.