per Valentina Baratti

El nostre passat és una història que canvia segons l'expliqui cadascun. Aquests últims mesos s'han caracteritzats per tenir el mateix teló de fons, de sud a nord, d'est a oest. No obstant això, aquest horitzó comú ha determinat conseqüències molt diferents per a cada un de nosaltres, marcant encara més les diferències socials, destapant la fragilitat i les misèries d'una societat bolcada exclusivament al consum.

L'altra dia estava parlant de tot això amb la meva amiga Maria. Vivim al mateix barri, però portem setmanes sense veure'ns. Ella està acostumada a viatjar moltíssim per motius de feina, i de cop i volta, s'ha trobat confinada, en un pis petit, sola. Després de setmanes molt dures, passades en una solitud atroç, va aconseguir superar la seva timidesa i va trucar a la porta dels veïns, amb totes les precaucions que calien. Fa cinc anys que viu al mateix edifici, i només havia intercanviat amb ells salutacions al replà i poca cosa més. Estava acostumada a tancar ràpid la porta de casa, pujar i baixar les escales sense aturar-se ni fixar-se en els altres.

Ara no només els ha conegut, sinó que s'han fet amics. Sembla ser que tenen moltes coses en comú, o és que aquesta història ens agermana a tots. És massa aviat per saber si serà possible tornar a la situació d'abans, a anteriors costums, tornar al que donàvem per fet, sense valorar-ho. La incertesa i la nostàlgia aguaiten al futur, però depèn de nosaltres explicar la història del nostre present.