per Pere Martí @peremarticolom

Em pensava que tothom duia dins seu un entrenador de futbol, perquè tothom en sap. O que tothom hi duia un metge, excepte si ho era. Però ara he descobert que tots duem un policia dins. Sí, sí, tú també. Quan critiques a la gent perquè va sense mascareta, perquè passa mitja hora de la franja horària que el gran germà ens ha imposat i el teu veí no ha tornat a casa, perquè et fixes qui aplaudeix i qui no al balcó de davant, perquè veus una mare amb tres fills pel carrer i només en pot portar un... Quina ràbia que et fan eh? Els hi posaries una multa, si tinguessis el telonari del mosso a mà. Ben merescuda la tenen! Incívics!

La pandèmia ha tret el millor de la nostre societat, diu la propaganda oficial, i en alguns casos és cert, però també ha ensenyat coses lletges, lletjotes, com aquest petit ser autoritari que portem dins, com el petit extraterrestre que sortia de la panxa d’un dels protagonistes de Total recall que s’assemblava al Pujol, aquella peli de l’Arnold de cognom impronunciable. Sí, Schwarzenegger, gràcies! És un apunt del director d’aquest setmanari, el Balanzà, que no se li escapa res.

No he sortit un puto dia de casa que no fos necessari i he complert les normes estrictament, perquè no vull que rebroti aquest virus assassí, però no em trobareu espiant el veí que se n’ha anat a la segona residència i ja no ha tornat. Ni criticant la gent que surt a córrer per superar un divorci com si no hi hagués un demà. Ni el que ha doblat la compra d’ampolles de vi al súper. No vull que la pandèmia em converteixi en un poli. No és la denúncia, sinó la responsabilitat el que hem de practicar. No crec que la societat que surti de la pandèmia sigui millor que la que teníem, però almenys que no sigui pitjor.