Que torni la normalitat, la que sigui

per Silvia Manzanera

Sóc sincera: jo no ho vaig veure venir. Però ni de lluny. De fet, encara recordo que el 12 de març, molt poc abans que el govern declarés l’estat d’alarma, me’n feia creus mentre discutia amb un company a la redacció -amablement, això sí- perquè jo no era capaç de gestionar la incertesa que significava que totes les rutines quotidianes que tant reconforten s’aturessin de cop. I això que la primera notícia era 15 dies sense escola... Confiava que fos com la grip A, que tampoc va ser una broma, però sí una  broma comparada amb el seu familiar evolucionat, destructiu i implacable. Després he sentit a molts dir que això estava clar, que havien de mirar Itàlia, que el govern no en té ni idea, que no han sabut gestionar la crisi, i bla bla, en un interminable cunyadisme que s’ha apoderat de tertúlies, monòlegs suposadament humorístics i de les cansines videotrucades que hem de fer ara tan sovint, fins i tot amb persones que abans potser no trucaves en tres mesos.

Durant el confinament no he après a fer pa, ni cap idioma nou ni a tocar la guitarra. He discutit molt amb els meus fills, també hem rigut i plorat, i m’he subscrit a Filmin, on he flipat amb Home Ground, la sèrie noruega de futbol que en realitat no parla només de futbol. He acabat amb alguns llibres que tenia encetats per casa (quina ràbia que fa això), com Anna Karènina, a l’espera de retornar a les llibreries (que poquet que queda), i he vist que l’Independent està fet a prova de crisis. L’editorial de la setmana passada feia un just reconeixement de la feina dels nostres distris quan es complien 800 números d’una proposta que podria ser la resiliència del periodisme local. I em pregunto si aquesta mateixa fórmula funcionaria en un altre territori que no fos Gràcia, que en aquests dies tan estranys ha permès que poguéssim seguir fent la nostra feina. Ara potser podem començar a recuperar vells costums que ara trobo a faltar (però poquets) com ara les visites inesperades a la redacció en un dia intens de tancament. Avui, ja han vingut les primeres; beneïda normalitat .