La Gràcia Invisible. Ajudem-los, ajudem-nos!

per Rebost Solidari

Que lluny queda el primer dia que vam obrir el Rebost Solidari, i que poc ens podíem imaginar que avui escriurem des de L’Independent de Gràcia sobre una realitat que ja existia abans de la pandèmia però que durant la crisi sanitària s'ha deixat veure més enllà dels entorns de serveis socials: la Gràcia Invisible. Una Gràcia on no només hi ha pisos turístics, botigues fashion, productes bio, bicicletes i patinets elèctrics... aquests dies des de tots els barris de Gràcia podem veure que també té una cara de pobresa arrelada i permanent. Veïns i veïnes que viuen en els millors dels casos en infrahabitages, perquè encara que ens pensem que això a Gràcia no passa, sí, hi passa. Moltes famílies ni tan sols tenen una llar fixa i malviuen passant d’habitació en habitació o fins i tot dormint al ras. A Gràcia tenim molta mainada que no ha pogut seguir l'escola a casa perquè no tenen manera de connectar-se, són de les nostres escoles i instituts que al quedar-se sense escola s'han quedat sense l’únic espai on somniaven durant unes hores que eren com la resta de companys i companyes. A la Gràcia invisible trobem famílies monamarentals sense ingressos des de fa ja més de dos mesos, gent gran que amb la pensió de misèria que cobren no poden ni assegurar-se un àpat diari en condicions; i, sobretot, a la Gràcia invisible durant les darreres setmanes hi està arribant una nova generació a causa de la crisi social que ha provocat la crisi sanitària: persones que mai havien demanat ajuda a serveis socials i que vivien sense estalvis o de l'economia submergida, i que després de dies de confinament i sense diners ingressats (en molts casos, ERTOS no cobrats) han hagut de fer servir les xarxes de suport per poder sobreviure. ¿Sabeu quantes d’aquestes famílies de Gràcia han hagut de recórrer durant el confinament a amistats i coneguts per solucionar desnonaments invisibles (lloguers d'habitacions que no han pogut pagar per no poder treballar o pisos llogats o rellogats a l’entorn més proper on ja no serveix el et pagaré quan cobri) i en massa ocasions sense papers ni contractes laborals regularitzats? Moltes no comptabilitzades perquè formen part d’aquesta Gràcia invisible. Fa un dies ja us explicàvem que en el Rebost estem atenent un nombre de demandes per sobre de les nostres possibilitats, i avui afegim que tenim persones de tots els perfils i edats, i majoritàriament viuen a Gràcia i en són. És important tenir clar que des del Rebost només aturem el primer cop, res més; omplir la nevera per uns dies no és la solució a mig i llarg termini per a ningú, és només un acte assistencial, això sí, fet des del bon veïnatge. Només les administracions públiques, que són les que tenen l’obligació de vetllar pels drets de tota la ciutadania, podran posar eines per a remetre aquesta crisi i emergència social, i ho han de fer ràpid, perquè ja van tard. Aquesta emergència social ha vingut per quedar-se una llarga temporada; i ja n’hi ha prou de continuar tancant els ulls a una realitat que existeix també en els nostres barris.

La Gràcia invisible existia abans de la pandèmia, i ara que n’hem pres consciència, que les xarxes de suport funcionen, que el voluntariat augmenta en tots els espais socials, no podem permetre que torni a desaparèixer i allunyar-la de la nostre quotidianitat. Ara és quan hem d'exigir entre totes, a qui en tenen la responsabilitat real, de garantir una Renda Bàsica Universal per a tothom i unes solucions que arribin sense barreres, ni de barems ni de padrons ni de papers, a tothom. Ara és l´hora de construir uns barris socialment justos i per això cridem: prou pedaços que no ajuden a millorar la vida de moltes famílies dels nostres barris i prou assistencialisme! Avui des de L’Independent alcem la veu per la Gràcia Invisible. Ajudem-los, ajudem-nos!